Garzón, citat per la Justícia el 15-A

El Tribunal Suprem (TS) ha citat el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón dia 15 d'abril per interrogar-lo com a imputat en la causa pels cobraments que va poder percebre de l'organització d'uns cursos a la Universitat de Nova York el 2005 i 2006, que patrocinà el Banco Santander. L'instructor d'aquesta causa, el magistrat de l'Alt Tribunal Manuel Marchena, el cita com a imputat en els presumptes delictes de prevaricació i suborn, segons fonts del Suprem, que també van assenyalar que dia 21 s'ha cridat a declarar tres persones més, la compareixença de les quals, en qualitat de testimonis, havia sol·licitat l'acusació popular, que exerceixen els advocats Antonio Panea i José Luis Mazón.

Els testimonis citats són María del Mar Bernabé, funcionària de l'Administració de Justícia que va acompanyar Garzón com a assistenta durant la seva permanència a Nova York, on gaudia d'un permís d'estudis; Laura Turégano, responsable del Centre Juan Carlos I de la Universitat, que organitzà els cursos; i l'exdirector del centre universitari James D. Fernández. Els querellants van sol·licitar les declaracions d'aquests tres testimonis per dubtar de la veracitat d'un document i que va ser aportat per la defensa que certifica que el magistrat ni sol·licità ni rebé finançament de l'entitat bancària per organitzar aquestes jornades.

En un escrit al TS, els advocats Antonio Panea i José Luis Mazón assenyalaven que el contingut del certificat esmentat, que duu la signatura de James D. Fernández i de l'actual directora del centre, Jo Labanyi, no es correspon amb la realitat perquè el seu contingut contradiu el d'altres documents que ja obren a la causa, aportats pel Banco Santander mateix. Amb aquest document, el lletrat de Garzón, Gonzalo Martínez-Fresneda, pretén contrarestar les raons per les quals el TS va admetre a tràmit la querella pels fets, una de les quals fou la d'estimar com a "fet nou" que fos personalment Garzón qui sol·licitàs a l'entitat bancària el lliurament dels doblers per sufragar les despeses que originarien unes activitats "en què participaria directament i personalment de manera rellevant".