D'altra banda, des del Govern del Marroc s'informà que acceptava que Haidar hi tornàs per motius humanitaris, encara que insistí que tot el procés s'inscriu dins del "respecte total a la llei marroquina i a la integritat del territori nacional". En un comunicat, el Ministeri d'Interior indicà que el retorn es produí després de les "crides reiterades, en especial de països amics, per trobar, per consideracions humanitàries, una sortida a la situació en la qual ella es va ficar deliberadament després de rebutjar complir amb les modalitats legals en vigor".
Bel·ligerant amb Espanya
Haidar també va ser bel·ligerant amb la posició de l'actual Executiu espanyol, que acusa d'haver pres partit pel Marroc i la seva iniciativa d'autonomia, en un contenciós que es remunta al 1976, quan Espanya va deixar de ser la potència colonitzadora de la seva antiga província. L'activista instà el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a "canviar la seva política cap al poble sahrauí després d'aquesta reacció d'alt nivell de la societat espanyola".
"Satisfacció" a l'Executiu
El ministre d'Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, manifestà "satisfacció" pel retorn d'Haidar a Al-Aaiun i negà que en la negociació amb el Marroc per solucionar la crisi s'hagin fet "concessions". Per part seva, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega recalcà que el Govern "sempre ha mantingut una posició ferma" respecte del futur del Sàhara Occidental i que "treballa i treballarà" pel seu dret a la lliure autodeterminació en el marc de l'ONU.
Mentrestant, des del PP, es criticava que Moratinos "sabés i conegués" que "seria expulsada pel Marroc" i que ho hagués "ocultat a l'opinió pública espanyola".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.