AgènciesMadrid06/12/09 0:00
TW
0

Avui se celebra el XXXI aniversari de la Constitució amb la presència, per primera vegada, d'un lehendakari. Ni PNB, ni ERC, ni BNG, ni Aralar, ni Nafarroa Bai no acudiran a l'acte institucional organitzat per Moncloa. Hi seran el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, els presidents de les cambres alta i baixa, José Bono i Javier Rojo, i diverses autoritats polítiques.

S'han previst diversos actes al llarg de la jornada i els dies següents, com una jornada de portes obertes al Congrés dels Diputats.

I l'Aberri Eguna?

L'ambient era calent ahir, en especial a Euskadi per la confirmada assistència de l'ocupant de la lehendakaritza, Patxi López. Així, el portaveu del PNB al Parlament basc, Joseba Egibar, va criticar el PSE i el PP per haver suggerit que el 25 d'octubre sigui constituït com a dia d'Euskadi en commemoració de l'Estatut de Gernika i va subratllar que Euskal Herria celebra l'Aberri Eguna, mentre que ells ja tenen com a data de referència el dia de la hispanitat.

"No es pot entrar en un debat intentant imposar sentiments i aspectes emocionals per a la celebració d'una comunitat política", va afegir el dirigent de la formació jeltzale.

Així, va defensar que a Catalunya o a Galícia "tots els partits" celebren el dia d'aquests territoris, mentre que a Euskadi es commemora l'Aberri Eguna, que no agrada" ni al PSE ni al PP, que ja tenen el "Dia de la Raça". A més, va aclarir que l'Aberri Eguna no és "un somni dels nacionalistes", sinó un dia que "celebren tots els que creuen en l'existència del poble basc".

"Retrògrada"

Per part seva, Aralar hi digué la seva i va assegurar que "Euskal Herria, al costat dels altres pobles de l'Estat i dels partits polítics d'esquerres o progressistes, no tenen cap motiu per celebrar la Constitució espanyola de 1978", perquè "és retrògrada, centralista i retalla drets".

En una declaració feta pública ahir, el partit liderat per Patxi Zabaleta expressava així la seva "oposició" a la Carta Magna i que el 6 de desembre sigui "festa oficial en el calendari".

Aralar assenyala que a conseqüència de la Constitució "el model polític construït a Espanya té buits i manques ressenyables", i "possibilita la restricció i la negació de drets personals i col·lectius".

Des de la dreta basca arribava la veu d'un solitari Antonio Basagoiti: "Avui destacam la consolidació de la nostra democràcia i la confirmació d'un projecte comú integrador".