Calma, molta calma i menys alarmisme. La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, rebutjava ahir l'expectació creada entorn de la futura sentència sobre l'Estatut català, l'endemà de la publicació en dotze mitjans de l'editorial titulat: "Per la dignitat de Catalunya"
En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, De la Vega destacà que no hi ha d'haver "cap problema en esperar" la sentència del Constitucional sobre aquesta llei orgànica, ja que l'Estatut "funciona". Alhora, es mostrà convençuda que hi haurà una sentència "raonada i raonable".
Raonable dependrà molt de per qui, això és evident. Mentrestant, multitud d'entitats volgueren adherir-se a l'editorial més comentat dels darrers temps.
Així, ahir era el torn d'entitats municipalistes, de les universitats públiques catalanes i de clubs esportius com el RCD Espanyol. També l'Ateneu Barcelonès, el Consorci Hospitalari de Catalunya i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) feren costat al polèmic text.Per part seva, l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG), formada per 120 publicacions i 80 mitjans digitals, se sumà a la iniciativa.
En aquest controvertit marc, l'editorial ocupava ahir portades i diverses columnes d'opinió en diaris de diversa tendència dins el panorama estatal.
Van ser molts els polítics catalans que es mostraren ofesos i indignats pels comentaris divulgats en aquestes pàgines. Expressions com ara "Volen guanyar la guerra civil amb caràcter retroactiu" (ABC), "Només existeix una nació i és Espanya" (ABC) i "Els partits catalans han entrat en la pressió institucional" (La Razón) marcaren el to dels articles, que incidiren en la pressió que teòricament suposa aquest editorial cap a una institució com el Tribunal Constitucional.
En aquest sentit, el vicepresident català, Josep-Lluís Carod-Rovira, que denuncià el llenguatge "feixista" i fins i tot "racista" respecte de Catalunya usat per alguns mitjans de comunicació, va advertir que aquestes manifestacions serien "delicte" en altres països.
Així mateix, el president de CiU, Artur Mas, va qualificar de "bastant impresentables" alguns dels editorials publicats, mentre que el portaveu de CiU en el Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, insistia que "sigui quina sigui la decisió" del TC, la "dignitat" del poble català "està per sobre de qualsevol sentència".
En aquest clima de controvèrsia, el president del Parlament català, Ernest Benach, alertava que "no ha de descartar-se mai" la possibilitat de convocar una manifestació preventiva, fet que ja apuntava Carod fa uns mesos.
Des de la dreta institucional, el president del PP, Mariano Rajoy, es limità a constatar que "per sobre de la llei no hi ha ningú", mentre que el seu "camarada" Jaime Mayor Oreja assegurava que "tota la pressió al TC neix del projecte de Zapatero". Finalment, un José Bono molt agosarat afirmava: "No és el dia per mullar-se. Un es banya, sobretot, a l'estiu. Jo tenc una gran confiança en la Constitució".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Tota aquesta tropa que ara está en pla constitucionalista,no volien la Constitució perque era massa avançada.Així ho escrivien per tot(recordem el nan mental Aznar) abans de saltarse la Constituciò a la torera per aficar-nos a una guerra ilegal.
Ens voldrien fer tornar a abans de sa Constitució del 78. De fet, si el Constitucional retalle encara més aquest Estatut o inclús el tomba quin Estatut tindran els catalans? Es quedaran en sense? Doncs si a ells els hi ho treuen imagineu-vos el què faran amb naltros!
A fer punyetes l'Estatut. Indepenència, ja. Qualcú dubte que és qüestió de temps?. Idò quan abans, millor.
No sé quines seran les conseqüències si el Constitucional espanyol toma el que queda de l'Estatut del Principat (dic del que en queda, perquè quan el text original passà del Parlament català a les Corts Espanyoles, aquest ja va quedar ben retallat i ben sanat, tot i la promesa d'en Zapatero de respectar-lo). El que és segur, emperò, és que la relació Catalunya/Espanya quedarà tan tocada que, a hores d'ara, és impossible de preveure fins a quin punt. Vull dir que el nacionalisme tio Tom (el que ha treballat tota la vida a fer realitat l'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol, a fer d'Espanya un estat civilitzat i oficialment plurinacional tipus Suïssa), es trobarà entre l'espanya i la paret. S'haurà de retre a l'evidència, en definitiva, que és impossible una convivència d'igual a igual amb un paràsit colonitzador i segrestador de nacions. L'endemà de la sentència ja només hi haurà dues trinxeres possibles: la de l'espanyolisme colonitzador i la del sobiranisme. La via intermèdia del nacionalisme poruc haurà quedat fulminat per la força dels fets. I el dia que el Parlament de Catalunya convoqui una autèntica consulta democràtica pro autodeterminació, perquè tard o d'hora haurà d'arribar aquest dia, poc o gens d'interès tindrà l'opinió dels banastres del constitucinal. Perquè per damunt de la constitució espanyola hi ha dues coses molt més sagrades encara: la sobirania popular i els drets humans.
Nosaltres ens hi hauríem de sumar; però és clar, hauríem de tenir un estatut que fos com a mínim com l'estatutet pactat entre CiU i el PSOE de Madrid. No tenim ni això. Això sí, partits per al "nacionalisme mallorquí" en tenim quatre. De gent que es baralla per cadires que llavors no saben què fer-ne, en tenim a cabassos. Mem quan despertam com a poble i exigim asl partits del país que facin feina per al país i no per als seus comptes corrents
Cadascú al seu lloc. Hem de tenir ben clara la nostra trinxera. Coratge i endavant les atxes!