De fet, l'acte de commemoració de l'aniversari que tindrà lloc a Ajuria Enea serà el primer que organitza la presidència del Govern basc des que ho féu el lehendakari José Antonio Ardanza en el desè aniversari, el 1989.
Des d'aquell any, en la Presidència basca no s'havia tornat a celebrar. Fins i tot l'exlehendakari volgué aprofitar la data, dia 25 d'octubre, per presentar el seu conegut pla Ibarretxe, el qual en teoria, en cas de ser aprovat, havia de superar les limitacions del vigent.
Era un matí de juliol de l'any 1979 quan el president del Govern, Adolfo Suárez, i el llavors president del Consell General Basc i després lehendakari, Carlos Garaikoetxea, van concloure les negociacions amb una estreta de mans a Moncloa. Dia 25 d'octubre, el poble basc ho va ratificar amb un 53% en el referèndum. Els governs han canviat, la conjuntura econòmica i social també, però el text continua essent el mateix. No obstant això, allò que denuncien les formacions és que ni tan sols aquest, avui dia, no es compleix.
Reinvidicació del PNB?
El president de l'EBB del PNB, Iñigo Urkullu, va reivindicar ahir que l'Estatut "només pot ser un espai de trobada entre els bascs si se'n respecten la lletra, l'esperit i les potencialitats intrínseques".
Així mateix, va assegurar que la seva formació continuarà reclamant-ne el "compliment íntegre" i no va renunciar "a cap disposició".El president del PNB es va pronunciar d'aquesta manera en un acte duit a terme a la Casa de Juntes de Gernika, en el qual van participar els exlehendakaris José Antonio Ardanza i Juan José Ibarretxe. El dirigent jeltzale va destacar així que l'Estatut "no va ser un regal de ningú" i, per tant, no "hi ha manera de claudicar".
Autodeterminació
D'altra banda, Eusko Alkartasuna, que tampoc no serà present a l'acte institucional, va reclamar un nou marc polític que inclogui el reconeixement del dret a l'autodeterminació dels bascs, ja que l'Estatut "fa temps" que va perdre la capacitat de cohesionar i s'ha convertit en un instrument "irrecuperable".
El parlamentari i membre de l'executiva estatal d'EA, Jesús Mari Larrazabal, va afirmar que els "incompliments permanents de l'Estat espanyol" han "desfigurat i deteriorat" tant el text que el fet de "revitalitzar-lo no té sentit perquè ja és impossible".
Així, va apostar per un nou marc juridicopolític, que en el cas d'EA seria la creació d'un estat republicà democràtic integrat a la Unió Europea.En definitiva, l'Executiu basc continua avançant en una direcció mentre el conjunt de la ciutadania i la resta de les formacions polítiques caminen cap a una altra que és ben diferent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.