La comunitat de Madrid vol aprovar una llei que doni estatus "d'autoritat pública" als professorat. Així ho anuncià ahir la presidenta, Esperanza Aguirre, en el marc del debat de política general de la regió. Aguirre manifestà que "és necessari recuperar a l'escola, en els col·legis i en els instituts l'autoritat del professor, perquè no estan al mateix nivell que els al·lots". Aguirre continuà la justificació d'aquesta mesura defensant la figura del professor: "Ha guanyat unes oposicions i ha estat nomenat per a una cosa tan transcendent com transmetre als al·lots els coneixements i els valors que estan previstos". I per a això, matisà, "és necessari donar-los suport".
La cap de l'Executiu madrileny assegurà que els ensenyants són víctimes dins els col·legis. Aguirre, de fet, recordà que la setmana passada, durant una visita a un centre públic de la comunitat, pogué comprovar per si mateixa que la taula del mestre era en el mateix nivell que la dels alumnes. "Recordareu que quan anàvem a escola -entre altres coses, perquè el professor pugui veure allò que fan els estudiants, fins i tot els de darrere- la seva taula estava una miqueta més elevada". Després dels records de la seva infantesa, Aguirre aprofità per carregar contra el PSOE. "Això és producte d'aquestes lleis educatives socialistes, al meu parer equivocades. Segur que es donà ordre de posar tothom al mateix nivell, i aquesta és una de les coses que crec que s'han de canviar".
El portaveu del Grup Socialista en el Congrés, José Antonio Alonso, sortí ràpid als mitjans de comunicació per avisar que "si s'hi pretén fer una modificació amb efectes penals, això és competència de l'Estat". Alonso es justificà assegurant que la reforma del Codi Penal no depèn d'una comunitat, sinó que s'aprova a les Corts Generals. El ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, va incidir en la mateixa línia i va declarar: "No vull ser tan frívol com per desqualificar una proposta que supòs que és plena de bona intenció, però crec que s'ha de fer amb molta cura, perquè les competències no són clares".
El Defensor del Menor a la comunitat de Madrid, Arturo Canalda, sí que donà suport a l'elaboració de la llei. Canalda fou nomenat pel Partit Popular. Des de les fileres d'UPyD també s'afegiren a la proposta de l'aristòcrata madrilenya. El coordinador territorial de Madrid d'aquesta formació, Ramón Marcos Allo, celebrà que es tiri endavant una proposta que "Rosa Díez ja havia inscrit al Congrés". Els sindicats CCOO i el minoritari ANPE, a més de la CONCAPA (pares i mares catòlics), feren costat a la mesura. Per contra, la Confederació Espanyola d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (CEAPA) considera la llei un "despropòsit total i absolut".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Que la idea de fer anar agents de l'ordre públic a les classes a partir de l'Ensenyança Secundària Obligatòria o de atorgar-hi autoritat pública als professors es plantegi seriosament, només es pot entendre com a un indicador prou evident que la societat assumeix irremeiablement, gairebé inconscientment, que hi ha una complicitat tèrbola entre els interessos d'un tipus de política educativa interessada i el sistema d'ensenyança actual, fet que també posa en evidència i confirma l'aroma d'inviabilitat que se'n desprèn. Tot plegat en unes societats que es vanaglorien d'estar a l'altura dels temps que corren en altres activitats quotidianes. Tots aquests anys de neoliberalisme econòmic salvatge (en el sentit positiu que la revolució ha suposat en termes de llibertat i iniciativa individual) no s'ha projectat d'una manera adient en els sistemes d'ensenyança en què els alumnes arriben a una certa edat. Aquest fet provoca el desfase o la desconnexió entre els joves estudiants i la realitat social. La adolescència, que en mols casos es pot allargar força d'anys, és una etapa complicada, tots l'hem passada, però el que té de lamentable és que sigui motiu per aprofitar-se del desconcert que provoca el pas de convertir-se en adult, per molt arrelat i emparat per les institucions i la resta de la societat que estigui el costum. No es pot oblidar que per damunt de continguts (probablement excessius i de més que dubtosa obligatorietat) i professors, el centre de la dinàmica educativa en l'ensenyança és el jovent i els seus drets com a persona lliure per poder elegir. No tendrien per què haver-se de creure que són un ramat desbocat que necessita "pastors" que els guiïn pel bon camí (Pla Bolonya). Les societats de la majoria dels països desenvolupats sembla que poden estar proveïts de prou mitjans per tal de no haver d'imposar normes de conducta als estudiants, les quals els impedeixen poder desenvolupar la seva personalitat amb normalitat. La formació acadèmica, sense implicacions interessades per part dels Estats i, fins i tot, d'institucions supranacionals, a l'abast de tota la societat, però podent optar per solucions alternatives al sistema actual, pot semblar a molts que pot ser més eficaç per atènyer els mateixos objectius acadèmics i facultatius marcats actualment en un món cada cop més estandarditzat. L"aula guarderia" amb pretensions docents impròpies i inadequades, a més de prescindibles, per a majors de catorze anys, per haver esdevingut obsoleta, amb una relació professor-alumne passada de moda sobretot per ser d'obligat compliment diari, està lliurant uns resultats evidentment molt millorables. És just obligar els joves estudiants a "torejar" amb un sistema d'ensenyança que prioritza la suposada imprescindible visita diària als instituts, col·legis i altres institucions i que fa olor de tenir la finalitat de justificar la tasca, que desgraciadament massa cops no pot atènyer els objectius que caldrien, de la munió dels seus professionals? Sembla que, vist des d'aquesta perspectiva, la classe magistral diària ha d'esdevenir una eina d'adquisició de coneixements i de consulta, voluntària i opcional com qualsevol altra. Malgrat la globalització econòmica i les transnacionals, el desconcert/desencert en l'elecció de les professions liberals sembla que té la tendència a manifestar-se cada cop més: quasi arreu manquen enginyers, per posar un exemple. Els Estats s'han preocupat força perquè la competència del món capitalista passàs de llarg per allà on els seus efectes podrien resultar més positius. Mai el fi no hauria de justificar els mitjans.
Estic d'acord amb el comentari anterior. Els professors han perdut autoritat en gran part per "culpa" seva. Els pares també. Els professors són professors i els pares són pares. Els amiguets s'han d'anar cercar al pati.
Moltes vegades el mateix mestre o mestra ajudava a crear problemes. - Jo vull esser la vostra millor amiga. Tractau-me de "tu". - Com que a ca vostra anau al water sense demanar permís, aquí també podeu fer el mateix. I en cinc minuts la classe estava buida. Els suspesos passaven igualment al curs següent. Mal exemple total pels bons i més retràs per a ells. La puntualitat només era per els mestres. L'alumne podia arribar quan volia i li obrien. Si un dia n'expulsen un (cosa rarissima) el Director li ha de cercar escola prop de ca seva. Talment com si un empressari engegàs a un mal operari i li hagués de trobar feina ell! Pares que només cercen denunciar mestres seguint els consells que bramava el Ministre de E. y C. Maravall: - ¡Denuncien! ¡Denuncien a los maestros y professores! I les denuncien pels motius més pelegrins, o els "encalenteixen" impunement. A vegades pares i fills a "al alimón".
No li haurien d´haver llevat mai. Ara és molt més difícil tornar-la-hi.
Si ho ha proposat el PP, el PSOE dirà que no. Si ho hagués proposat el PSOE, el PP diria que no.