La Diada més polèmica de les darreres dècades

La protesta tingué la participació de Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, qui va haver de defensar-se de manera pública de les crítiques rebudes pel fet d'identificar-se políticament amb una causa.

El president del Barcelona encapçalava el segon dels tres blocs de la manifestació, que aglutinava entitats com la de Sobirania i Progrés, la Plataforma pel Dret de Decidir i Deumil.cat i que fou el més nombrós. La marxa, tanmateix, l'obrien els simpatitzants de l'anomenada Esquerra Independentista (englobada per les CUP, Endavant, CAJEI, Maulets, SEPC i Alerta Solidària). Finalment, Esquerra Republicana de Catalunya tancava amb pancarta pròpia la manifestació de la Diada, que ja és considerada la més gran, plural i marcadament independentista de les darreres dècades. De fet, els organitzadors varen quantificar l'assistència en prop de 30.000 manifestants.

Sigui com sigui, els actes del dia havien començat ben dematí amb la tradicional entrega floral al Fossar de les Moreres. En aquesta edició, fou precisament la crisi la que encapçalà les protestes contra la classe política durant l'ofrena al monument de Rafael Casanova ja que uns dos-cents treballadors acomiadats de Nissan i Roca criticaven la gestió de la situació que fa la Generalitat.

La crisi, però, va quedar en un segon pla en comparació amb la consulta popular d'aquest diumenge a Arenys de Munt. El president del Parlament, Ernest Benach, va criticar les darreres decisions judicials que permeten a la Falange manifestar-se i va demanar novament "unitat" a l'hora de defensar l'estatut.

D'altra banda, el batle de Barcelona, Jordi Hereu, refusà amb contundència que es pugui fer a Barcelona una consulta popular com la d'Arenys.