La xiulada al rei no és cap delicte

Així, en un acte fet públic, el titular del Jutjat Central d'Instrucció 1 rebutja investigar els responsables de Catalunya Acció i la Plataforma Proseleccions Basques (ESAIT), contra les quals es dirigia la querella.

Els querellants imputaven als responsables de les organitzacions -que reivindiquen, respectivament, l'oficialitat de les seleccions esportives basca i catalana- els delictes d'ultratge a la nació espanyola, injúries contra el rei i provocació a l'odi contra part de la població per raó del seu origen nacional, tots els quals estan penats en el seu grau màxim amb cinc anys de presó.

Pedraz, tanmateix, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, sosté que la xiulada que es va sentir en arribar el rei a l'estadi i durant la interpretació de l'himne nacional, a més de la col·locació de pancartes amb el lema ‘Good bye Spain' ("Adéu, Espanya"), "no poden ser constitutius de delicte" i no són "mereixedores de retret penal, tenint en compte, a més, el principi d'intervenció mínima".

Després de presentar la querella el 25 de juny passat, el president de Danaes, Santiago Abascal, va assenyalar a les portes de l'Audiència Nacional que l'objectiu no era "defensar les essències pàtries ni un drap d'uns colors o una melodia", sinó reivindicar que l'himne d'Espanya "representa la convivència democràtica dels espanyols, el marc de llibertats i el nostre esdevenir històric".

"Una cacera de bruixes"

La querella detallava que Catalunya Acció havia repartit 5.000 xiulets entre els espectadors amb el lema "Una nació, una selecció". Així mateix, recordava que durant el matx es desplegaren pancartes amb lemes com "Catalonia is not Spain".La plataforma de suport a les seleccions basques, ESAIT, considerà ahir que la querella "no tenia cap base jurídica" i que obeïa a una "cacera de bruixes".