L'origen del conflicte es troba en l'escàs interès que l'Institut Cervantes mostra per les llengües oficials de l'Estat. "Només vetlen pel castellà, encara que hi ha tres llengües més que també haurien de potenciar", resumeix el senador Iñaki Anasagasti, del PNB.
De fet, fou Anasagsti, amb altres senadors nacionalistes, qui encengué la polèmica. Ho féu a la Comissió d'Exteriors de la cambra alta i els seus dards tenien Carmen Caffarel com a destinatària. Caffarel presideix l'Institut Cervantes des de juliol de 2007, després d'haver ocupat la direcció de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE). Un apunt: sempre ha estat en l'òrbita progressista i és de Barcelona. Catalanoparlant de tota la vida.
Anasagasti li digué clarament: "Sempre es parla del castellà, que té una salut magnífica, però no pas dels seus germans malalts". Caffarel, per contra, assegurà que cada pic es potencien més les llengües cooficials. En serien una prova els 900 alumnes matriculats a cursos de català a les seus que Cervantes té arreu del món.
Tanmatix, l'augment és força magre, segons el senador d'ERC per Girona, Miquel Bofill. "Passar de 230 inscrits a 900 l'any següent està bé, però de castellà en són 172.000!". De tota manera, l'Institut acostuma a justificar-se advertint que no n'hi ha demanda. "El problema és que això és fals, perquè la demanda també s'ha de crear. Si no hi ha promoció activa, tot queda igual", precisa.
I com fer aquesta promoció? "Home, es podria començar donant informació del règim d'oficialitat de llengües que existeix a l'Estat", afirma. Per exemple, a les ambaixades. "També hi ha col·lectius específics de gent que pot venir a terres catalanes, com ara els estudiants Erasmus o els immigrants de l'Equador i d'altres països sud-americans".
No s'intueix, però, un gran interès per part del Ministeri de Cultura o d'Exteriors, que en són els responsables. Pel que fa als continguts de l'Institut Cervantes, la competència queda en mans de la ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde.
"La veritat és que ens va sorprendre amb el seu discurs inaugural al Senat", confessa Pere Sampol. De fet, això és el que digué González-Sinde: "No vénc aquí en representació de la cultura espanyola, sinó de les diferents cultures d'Espanya". Miquel Bofill també li reconeix "una actitud més oberta" que no la del seu predecessor, César Molina. I és que el ministre anterior sempre recordava que ell era gallec, "però a l'hora de la veritat no va aportar res a la llengua".
És per aquest motiu que Sinde ha estat ben rebuda en mitjans polítics nacionalistes. "Però no la deixaran fer. La burocràcia de Madrid serà més forta", pronostica Bofill. El seu col·lega Pere Sampol també li vaticina poc futur: "Tenen bones intencions, et diuen que tens raó, que s'ha d'impulsar el català... però no fan res".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per a vós un almud i per a mi una barcella.
Ja n'hi abastament amb la pressió que tenim aquí envers el català com haber-la de tenir també a la resta del país.
quina sorpresa el centralisme jacobí espanyol...
una guineu és un mal jutge per a una llebre.
i què esperaveu?