L’objectiu d’aquest treball, segons explica López Tena, és analitzar el perfil sociològic dels ciutadans de Catalunya per tal de conèixer el suport social que té l’independentisme. Així, amb un total de 33.824 enquestats, es demostra que el 31% dels catalans que es declaren independentistes té com a primera llengua el castellà. Si entre 1991 i 2007 el percentatge d’independentistes castellanoparlants estava estancat en un 25,7%, aquests darrers anys la xifra s’ha incrementat en un 5,3%. A partir d’aquests resultats, es posaria de manifest que el percentatge d’independentistes catalanoparlants ha disminuït de manera global, ja que ha passat del 66% del total al 59%.
Pel que fa al lloc de naixement, el perfil d’aquest estudi indica que el 81% d’independentistes ha nascut a Catalunya, si bé aquest percentatge ha descendit un 7% en els darrers tres anys. D’aquesta xifra, un 64% són fills de pares nadius de Catalunya.
Alguns dels representants d’aquesta causa política a les Balears ja s’han posicionat sobre això i han afirmat que aquestes xifres no els sorprenen en absolut. "No ens estranya gens", assegura Tomeu Martí, vicepresident de l’Obra Cultural Balear. "Aquestes dades posen sobre la taula que a Catalunya hi ha un augment social i plural favorable a la sobirania catalana. Les xifres s’ajusten a la realitat catalana i demostren que de cada vegada hi ha més gent partidària d’un canvi polític".
Tampoc no s’ha sorprès Jaume Sastre, del Lobby per la Independència, el qual ha considerat que aquestes quantitats són bones: "Vist des de la nostra militància, és positiu. Demostra que l’independentisme ja no és un punt d’origen, sinó un punt d’arribada. Demanar el canvi per aconseguir més benestar per a la nostra societat no té res a veure amb l’origen, sinó amb la destinació, amb el futur".
Sastre afirmà que l’augment d’independentistes castellanoparlants s’ha produït gràcies a l’arribada d’immigrants d’altres indrets del món. "Vénen a la nostra terra cercant un futur millor i sense els prejudicis espanyolistes. Això fa que s’integrin més ràpidament al nostre projecte sobiranista, en què, d’altra banda, tothom és benvingut", expressà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es veu que si, que Irlanda ha recuperat la seva llengua. Dissortadament no la recuperarà mai, però al menys quedarà a l'expositor. Si tenguéssim la independència, amb els partits nacionalistes que tenim, el castellà seria llengua oficial igual que ara i probablement majoritària en e carrer, en els televisors, en les llibreries i en els patis de les escoles.
Els irlandesos se independitzaren "en anglés". Nadal Batle deia: - Val més esser independents en castellà, que espanyols en català, perquè una vegada independents, ja tendrem totes les armes per recuperar la nostra llengua ràpidament. I ho crec.
Veamos este otro silogismo. Ser catalanohablante y/o castellanohablante y además estar de acuerdo con el expolio ecónomico del área donde vives(IB) es ser tonto, como Carmen y otros muchísimos que rumían por esta tierra.
Que seas castellanohhablante no quiere decir que seas tonto.