TW
0

Després que divendres se sabés que el ministre d’Afers Exteriors i Cooperació, Miguel Angel Moratinos, informà el Govern israelià que l’Executiu de Zapatero esmenarà el principi de Justícia Universal per evitar que els tribunals espanyols investiguin, entre d’altres, delictes de genocidi i terrorisme fora de les fronteres , la cadena SER ahir revelava quin serà el guió d’aquesta reforma.

Segons l’emissora, el Govern estaria estudiant limitar el principi esmentat per prohibir a l’Audiència Nacional jutjar assumptes que no tinguin "nexe de connexió" amb l’Estat espanyol.

Els canvis passarien per una reforma legal que aposta per frenar la deriva de l’Audiència Nacional a jutjar sense límits qualsevol crim tipificat com a genocidi. No es tracta de restringir el principi de ‘jurisdicció universal’ de l’Audiència Nacional, sinó de limitar-lo a aquells casos que tinguin "nexe de connexió" amb l’Estat.

Segons la proposta que estudia el Ministeri que dirigeix Mariano Fernández Bermejo, l’Audiència Nacional mantindria aquesta jurisdicció universal només en tres casos: que ciutadans espanyols fossin els perjudicats directament pels delictes, en cas que els responsables dels crims que s’investiguin es trobin a l’Estat en el moment de la detenció i un tercer apartat que obre un capítol de relacions culturals o històriques ampli que també podrien justificar la jurisdicció dels tribunals.

El procés contra Israel

Si s’aplicàs aquesta reforma no seria possible un procés com el que aquests dies se segueix a l’Audiència Nacional, de la mà del jutge Fernando Andreu, contra set responsables militars d’Israel per un bombardeig a Gaza el 2002 i en el qual moriren 14 civils. Tampoc no veurien la llum altres processos com els iniciats en el cas del Tibet o bé el vinculat a la secta xinesa Falun Gong. Per altra banda, si s’arriba a dur a terme aquest canvi en la legislació, és més que previsible que no tingui caràcter retroactiu i que els processos ja iniciats no es vegin afectats, sinó que implicarà futures investigacions judicials.

Quan li demanaren per aquest assumpte, la secretària d’Organització del PSOE, Leire Pajín, es limità a afirmar: "El Govern anunciarà, després de dialogar amb els jutges, les reformes que cregui oportunes en matèria de Justícia". Divendres, dos dels rotatius hebreus més rellevants es feien eco d’una conversa de Moratinos amb la seva homòloga israeliana, Tzipi Livni, sobre que el Govern espanyol "esmenaria" el principi de Justícia universal per evitar futures investigacions similars. A més, Moratinos li digué que "treballaria" per anul·lar la investigació oberta.

El portaveu d’Exteriors del PP en el Congrés, Gustavo de Arístegui, advocà ahir per obrir una reflexió sobre si l’Audiència Nacional ha de jutjar o no delictes com aquest, ja que podria tenir "conseqüències polítiques molt clares" en la relació amb Israel.

De la seva banda, IU lamentà que el Govern no hagi reaccionat immediatament contra les declaracions de Livni i tillà d’"inadmissible" que "es claudiqui contra els criminals d’Israel".

El Partit Comunista d’Espanya (PCE) exigí la dimissió de Moratinos, mentre que ICV confià que el ministre no s’hagi compromès a aturar les investigacions.

De la seva banda, des de Gaza, el Govern de facto del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) manifestà la satisfacció per la decisió del jutge Andreu d’iniciar la investigació judicial