Sense gaire expectatives. Així abandonaren la Moncloa els quatre presidents autonòmics que ahir es reuniren amb el cap de l’Executiu central, Jose Luis Rodríguez Zapatero, per tractar del nou model de finançament. Els mandataris de Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Múrcia i Aragó foren els designats ahir per debatre les iniciatives del Ministeri d’Economia i Hisenda. Com era d’esperar, els populars criticaren que les propostes siguin molt generals i els socialistes ho negaren i feren costat a Zapatero, tot i que també li exigiren xifres "reals".
El cap del Govern espanyol obrí la ronda de reunions amb els líders autonòmics el 20 de desembre passat amb la visita del president català, José Montilla, i amb el d’Andalusia, Manuel Chaves, els nous estatuts d’autonomia dels quals marquen terminis i condicions per a un nou model de distribució de recursos.
Ahir a les 10.00 hores tingué lloc el primer encontre, entre el president estatal i Juan Vicente Herrera (Castella i Lleó) i a les 12.00 començà la reunió amb Marcelino Iglesias (Aragó). A les cinc de l’horabaixa, Zapatero continuà amb Ramón Luis Valcárcel (Múrcia) i a les 7, rebé a José María Barreda (Castella-la Manxa).
En aquesta ronda de converses, Rodríguez Zapatero tornà a presentar una proposta nova, en aquest cas relativa a la poblcació.
Anuncià, així, la creació d’un tercer fons de 3.000 milions, en el marc del nou sistema de finançament, al qual es podrien adherir les comunitats que es troben "en terra de ningú" i que registren un creixement poblacional per sota de la mitjana o, fins i tot, amb decreixements.
Així ho posà de manifest el president de la Junta de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, després de la reunió mantinguda a la Moncloa. Herrera ho considerà "interessant", si bé, i com ja és habitual, molt general. De fet, assegurà que no ho valorarà fins al moment en què es comenci a aplicar.
No obstant això, manifestà que el nou fons podria recollir "aspiracions específiques", com ara una major ponderació dels factors no tan sols poblacionals, sinó també dels vinculats a la prestació de tots els serveis públics sota la premissa de la dispersió, l’extensió i l’envelliment, que constitueixen i constituiran el seu "cavall de batalla" durant la negociació del nou model.
De la mateixa manera, el seu homòleg de la Regió de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel, compartí la seva decepció per l’encontre amb Zapatero, també a causa de l’escassa concreció en xifres que tenen els punts analitzats."Ens trobam davant una formulació molt genèrica, davant una música que podria sonar bé però que, sense lletra, no diu res", remarcà Valcárcel
Quant a la resta de reunions, el president d’Aragó, el socialista Marcelino Iglesias, assegurà que té la garantia del president del Govern que en el nou sistema de finançament autonòmic s’incrementarà el pes dels tres criteris que Aragó exigeix que s’hi tinguin en compte: l’extensió territorial i la dispersió i l’envelliment de la població. A més, Aragó podrà acollir-se al nou tercer fons de compensació que l’Executiu proposa crear i que també beneficiaria Castella i Lleó, Extremadura i Astúries. Iglesias insistí que la iniciativa li sembla un bon "punt de partida", encara que ell també en vol "veure les xifres, com tothom."
El president de Castella-la Manxa, José María Barreda, es mostrà satisfet d’una reunió que definí com a "cordial i fructífera" perquè, al seu parer, "beneficia totes les comunitats". Barreda reconeix que la filosofia de l’esquema presentat per Zapatero per a aquest model de distribució de fons és "molt positiva".
Per la seva banda, el president d’ERC, Joan Puigcercós, continuà insistint en el seu rebuig del model de l’Executiu central, i anuncià que la setmana vinent lliuraran al Govern de la Generalitat una contraproposta sobre finançament, centrada en l’Estatut català, que suposarà una "esmena a la totalitat" a l’esborrany del ministre d’Economia, Pedro Solbes.
Zapatero tancarà dijous la ronda de contactes amb la reunió amb el president de les Balears, Francesc Antich, amb la idea que hi hagi una proposta definitiva aquest mes de gener.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.