TW
0

La directiva de la vergonya o el Pacte Europeu d’Immigració són clars exemples de la rapidesa deliberada de la burocràcia europea a l’hora d’aprovar aquells textos que convenen. I ahir, l’Executiu espanyol decidía fer una passa endavant més cap a l’enduriment de la seva política migratòria.

Així, el Consell de Ministres donava ahir llum verda a l’anunciat projecte de reforma de la Llei d’estrangeria, que delimita les reagrupacions familiars dels estrangers i eleva a 60 dies l’estada màxima en un centre d’internament, dos aspectes que les associacions d’immigrants, evidentment, no han vist amb bons ulls.

La quarta modificació d’aquesta llei en vuit anys es tramitarà en el Parlament a partir del primer trimestre de 2009.

El ministre Corbacho ho anuncià i justificà ahir perquè, segons el seu parer, "evitarà frustració en els immigrants".

La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, per la seva banda, també es mostrà segura, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que "una majoria de forces polítiques" faran costat a la iniciativa en el Congrés.

L’actual legislació sobre reagrupació familiar per a estrangers preveu la possibilitat que pares i avis puguin reunir-se amb els seus familiars sempre que l’immigrant que resideixi a l’Estat espanyol hagi renovat l’autorització inicial de residència.

Amb la reforma que pretén impulsar el Govern, aquesta possibilitat quedarà restringida als qui faci més de cinc anys que són a l’Estat i tinguin, per tant, autorització de residència permanent, encara que només serà aplicable en els casos de familiars en línia ascendent.

L’objectiu és mantenir la sostenibilitat d’una política migratòria en la qual la capacitat d’acollida no és il·limitada i en què la prioritat és la família nuclear; és a dir, pares i fills. Brillant.

A més, el projecte aprovat ahir pel Consell de Ministres proposa una reforma en el temps d’internament a què seran sotmesos els immigrants que es trobin en espera d’una ordre d’expulsió o de repatriació.

Segons va explicar Corbacho, "el Govern i el Ministeri de l’Interior sempre van estudiar ampliar el termini fins a la xifra de 60 dies, temps que es considera necessari per poder complir els tràmits administratius", per la qual cosa, si aquest avantprojecte surt endavant, el termini màxim d’internament passarà de 40 dies a 60.

Durant la roda de premsa, el ministre Corbacho va recalcar una mesura més, l’única aplicable a un problema real: el futur increment de les sancions per a totes les infraccions en matèria d’estrangeria, de manera que les molt greus passaran de 60.000 euros a 100.000, i les greus, de 6.000 a 10.000 euros.

Les reaccions, com era d’esperar, foren considerablement crítiques.

UGT va opinar que les limitacions introduïdes en matèria de reagrupació familiar "entren en oberta contradicció amb altres iniciatives del Govern, com el Pla de drets humans, entre les mesures del qual figura l’elaboració d’una llei d’igualtat de tracte i no discriminació".

El portaveu d’Immigració del PNB en el Congrés, Emilio Olabarría, també va advertir l’Executiu que mantindrà "una posició molt crítica" amb la seva proposta, que té "la mateixa empremta conservadora" que la impulsada pel Partit Popular i actualment en vigor.

Així mateix, des d’Izquierda Unida, Gaspar Llamazares va denunciar que el Govern hagi aprovat una reforma de "manera encoberta i clandestina", i va assegurar que el text "fa un tufillo insuportable d’estrangeria, de cop de la dreta en matèria d’immigració".

Per part seva, la Subcomissió d’Estrangeria del Consell General de l’Advocacia espanyola es mostrà especialment contrària a aquestes mesures. Considera, així, que el període de retenció és de "dubtosa constitucionalitat", segons el portaveu de la institució, Paco Solans, i que si no fos pel "secretisme i l’opacitat" que s’ha mantingut, haurien plantejat observacions sobre les restriccions en la reagrupació familiar, una retallada "lamentable".