Tot per fer fora els edils d'ANB

El detonant d’aquesta iniciativa ha estat l’atemptat que es cobrà la vida, dimecres, de l’empresari basc Inaxio Uría. El mateix dia de l’atac de l’organització armada ETA, ANB es negà a donar suport a la moció que censurava l’acció presentada en el Consistori d’Azpeitia, fet que provocà la ruptura del pacte de govern amb Eusko Alkartasuna i amb Aralar.

Ahir, el Govern decidí oblidar per un moment temes com la crisi econòmica (que havien substitutuït abans les il·legalitzacions de les formacions del PCTB i ANB) i prendre cartes en l’assumpte.

Així, De la Vega anunciava ahir, després del Consell de Ministres, que impulsaran "canvis legals" amb l’objectiu d’"impedir que representants d’una formació il·legalitzada puguin governar municipis".

Aquesta reforma afectaria la Llei de bases de règim local per poder actuar contra els qui "emparen amb el seu ominós silenci" la violència etarra, ja que "el Govern no està disposat a seguir-los el joc".

I precisament d’això, que ANB surti de les batlies, en depèn que es mantingui i fins i tot es millori l’harmonia i la bona sintonia que regna entre el Govern central i l’oposició en matèria antiterrorista, segons advertí ahir la número dos del PP, María Dolores de Cospedal.

Per la seva banda, i en vista de la possibilitat de veure’s fora dels consistoris, Acció Nacionalista Basca es defensava ahir: "Cap partit polític no té dret de treure cap càrrec elegit en un procés democràtic".

En aquest sentit es pronuncià ahir Marine Pueyo, regidora d’ANB a l’Ajuntament de Pamplona i que en una roda de premsa insistí que "qui lleva i posa els càrrecs és la ciutadania".

Quant al PNB i a EA, els socialistes asseguraren que aparcaran les converses sobre la possibilitat de presentar una moció de censura a Azpeitia fins que no finalitzin tots els funerals i els actes d’homenatge prevists en memòria de l’empresari. Però encara que aquestes converses es reprenguin, no és segur que fructifiquin per concretar-se en una moció de censura que tregui ANB d’Azpeitia.

Amb tot, i malgrat l’intent declarat de l’Executiu, sembla que no totes les forces polítiques hi estan d’acord. En aquest sentit, grups com ERC, IU i Nafarroa Bai es mostren contraris a un fet "il·lícit", segons Joan Ridao, una "política de terra cremada" per Gaspar Llamazares i una temptativa "de finalitats partidistes" pel parlamentari de la formació navarresa Aitor Etxarri. Obliden que les obsessions no les curen els metges ni la Justícia.