Una crida a la unitat

La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, es posà en contacte amb el president navarrès, Miguel Sanz, i altres autoritats per interessar-se per l’estat dels ferits. Per la seva part, Sanz també va lamentar l’acció terrorista i alertà que no es pot "abaixar la guàrdia en cap cas". Des de Pamplona parlà també la seva batlessa Yolanda Barcina acostumada "a la maldat", però sorpresa que hi hagi gent que la "pugui justificar". "Això és una xacra d’una societat malalta", assegurà. El portaveu del PSOE en el Congrés, José Antonio Alonso, condemnà l’atemptat "brutal" i "atroç" amb què, al seu parer, ETA torna a demostrar la seva "baixesa moral". Alonso advertí els terroristes que només "els espera la presó" i "llarguísimes penes".

Oi, destrucció i covardia

La portaveu del Govern basc, Miren Azkarate, subratllà "l’oi" que causen "en la immensa majoria de la societat" els atemptats d’ETA, que ha evidenciat que "l’única cosa que ofereix és mort i destrucció". Una "matança" és el que volia ETA amb aquest atac, segons el president del PP del País Basc, Antonio Basagoiti, per qui la prioritat del Govern "ha de ser la derrota" del terrorisme i l’eliminació de l’organització.

Des de CiU, Pere Macias insistí que l’única opció que pot triar l’organització és abandonar la violència i lamentà que l’objectiu hagi estat la universitat, "possiblement el punt més allunyat del món de la barbàrie". El diputat d’IU, Gaspar Llamazares, creu que ETA vol demostrar que continua viva a través d’atacs "d’especial covardia". Unitat democràtica fou el que demanà la diputada de Nafarroa Bai Uxue Barkos, perquè just així es podrà eliminar "aquesta xacra que tant de mal fa a la societat, especialment la basca".

Aralar reprovà els fets i assegurà que és "totalment injustificat" l’ús de la violència per "reivindicar objectius polítics". D’altra banda, l’esquerra abertzale afirmà que l’atemptat és, amb "l’augment de repressió de l’Estat durant els darrers mesos, una mostra de la cruesa del conflicte polític i armat que viu el nostre poble". En un comunicat, l’esquerra abertzale assegurà que "aquests greus esdeveniments evidencien la necessitat de resoldre de manera urgent el conflicte polític en termes democràtics".

Nombrosos presidents autonòmics, batles i representants d’institucions s’afanyaren també a censurar l’atac. Des de Balears, la presidenta del Parlament de les Illes, Maria Antònia Munar, n’expressà també la condemna i manifestà "solidaritat amb les víctimes". En un comunicat, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) refermà el seu suport i solidaritat amb els ferits i les seves famílies i amics, i "amb totes les víctimes del terrorisme i la violència". A més, com a senyal d’això, la CRUE convidà les universitats espanyoles a guardar un minut de silenci.

"No canviaran el nostre sistema de convivència"

El rei Joan Carles i el seu fill Felip se sumaren ahir a les mostres de repulsa. Mentre que el monarca, des de la cimera iberoamericana que es realitza a El Salvador, es limitava a expressar la seva "condemna més ferma" davant l’atemptat i a expressar tot el seu afecte i desigs de recuperació als ferits, el príncep anava molt més enllà. Felip de Borbó va assegurar que el terrorisme "no canviarà el sistema de convivència" a Espanya. Des de Càceres, amb motiu de la inauguració del III Congrés internacional de nou periodisme va afirmar: "Vull transmetre des d’aquí, des d’aquesta tribuna de la llibertat, un missatge de solidaritat amb Navarra, amb els pamplonesos, amb la Universitat i amb els ferits". A més a més, el príncep va llançar un comentari als terroristes i a les seves accions: "No canviaran el nostre sistema de convivència".