El parlamentari basc Rafa Larreina (Gasteiz, 1956), analitza la situació d’stand by en què es troba el conflicte a Euskadi.
Continua essent Arnaldo Otegi un interlocutor vàlid?
Eusko Alkartasuna sempre ha mantingut que parlarà amb tothom que estigui compromès amb la solució al problema basc. Hem xerrat amb Otegi, i ho farem en un futur, no hi ha cap dubte. Perquè el diàleg polític és fonamental per resoldre problemes polítics.
Què hi sobra?
Allò que no és necessari és la repressió de l’Estat, les tortures, la dispersió de presos d’ETA, les mesures judicials..., de la mateixa manera que ETA sobra. Ni unes ni les altres són receptes vàlides.
L’esquema de les dues taules de negociació, idò, és encara viable?
És clar que ho és. Però aquest esquema no és cap novetat, ni un invent de Batasuna. Fou Carlos Garaikoetxea qui proposà aquesta metodologia ja el febrer de 1982. Es deia Mesa per la pau, i recollia : la mesa de partits i la tècnica entre Govern i ETA. Fins i tot, Alianza Popular i Herri Batasuna estaven disposades a participar-hi, i tenim l’hotel preparat i tot. Però uns atemptats d’ETA sabotejaren l’intent.
Per què ha fracassat aquest darrer procés?
El PSOE no va tenir el coratge suficient per acabar amb el conflicte i va voler capitalitzar el procés. De fet, les converses de Loiola a tres (Batasuna, PNB, PSE) en són un exemple.
Es va sentir marginada EA de les negociacions?
Bé, la realitat és que es va excloure molta gent. Però vàrem, estar informats d’allò que succeïa puntualment, a través de Batasuna.
D’ençà que les relacions PNB-EA es refredaren?
No, perquè són dos àmbits diferents, el de la governavilitat i el del procés. Però sí és veritat que som partits diferents, nosaltres socialdemòcrates i ells liberals; uns independentistes i els altres sobiranistes.
Vol dir això que no hi haurà coalició PNB-EA a les pròximes eleccions al Parlament basc?
Són coalicions que es prenen en moments de màxima tensió. Quant arribi el moment, l’Executiva nacional ho haurà de valorar.
A Catalunya i a les Balears governa el Partit Socialista juntament amb els nacionalistes d’esquerres. Quan passarà això a Euskadi?
Tot arribarà, i això dirà que som un país normalitzat. Jo pens que les coalicions s’han de fer des de l’eix ideològic, i no des del vessant nacionalista. Però la greu situació actual no ho permet.
Continuarà el Tripartit?
L’aposta d’EA per a les properes autonòmiques és un front sobiranista, un front pel dret a fecidir. Serà progressista i democràtic.
S’hi convidarà Batasuna?
L’esquerra abertzale hi hauria d’ésser.
Tot i que faci una condemna explícita de la lluita armada?
Ah! Les condemnes i condemnes... Això és relatiu. Perquè a EA el que importa és que tots els agents apostin inequívocament per la política. Un compromís potent per les vies democràtiques. I no n’hi ha, d’excepcions. Ni tortures, ni maltractament, ni amenaçats, ni morts... Tota violació en matèria de Drets Humans ha de ser rebutjada.
Havíeu visitat abans Mallorca?
Encara no, és la primera vegada que trepitj l’illa. Però pels companys d’Esquerra Republicana, més o manco en conec la realitat política.
Quines perspectives veis al sobiranisme illenc?
S’està avançant, i cada vegada amb més força. Mallorca és una societat diferenciada, com el Quebec canadenc, però integrable. I el procés de consulta pel dret a decidir, per l’autoderminiació és imparable.
Escòcia, Gal·les,
Flandes, Quebec...
Són nacions sense estat, però cada vegada amb més probabilitats d’exercir el dret d’autodeterminació. "El Quebec canadenc, l’Escòcia anglesa, Gal·les, la nació de Flandes a Bèlgica...", enumera Larreina. Al cap i al a fi, ve a dir el parlamentari basc, Europa està dient que s’ha de consultar al poble. L’Escòcia governada per Alex Salmond (SNP), no debades, ja té plantejat un referèndum per a l’any 2010. "I els quebequesos independentistes", assegura Larreina, "tenen eleccions el proper dimarts i les enquestes els dóna com a guanyadors". Una societat diferenciada, explica el basc, però que ha de conviure. Això, però, no implica que els sobiranistes no tinguin dret a existir i a decidir. "Hem de prioritzar la biodiversitat", matisa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Qui diu harem, podia dir prostíbul. Ja té gràcia aquesta mentida total de "puta Espanya", quan aquí l'única puta som nosaltres. A fer feina i a parar per a Espanya, que guanya una doblerada amb nosaltres i ens retorna quatre cèntims d'almoina per a comprar perfum i bragues noves, que hem de fer molta oloreta i goig. I nosaltres, correctíssims, en direm finançament, quan la qüestió és que ens deixin de robar i de violar, no quin percentatge d'aquest botí de guerra vitalici se'ns torna. Tots els viatges a Madrid són ridículs: una puta demanant misericòrdia a un macarra.
I tant ara com abans perquè això ja ve d'enrere, sols hi ha una senyera de països catalans.
Cuando ví el titular ya me olía a gran tontería. Un partido catalán invita a un partido vasco a opinar sobre Mallorca...hay que autodeterminarse de esta gente!!!
Opinant a la nostra bandera no necessitam possari res, fa molts anys que la tenim. I a més de bandera abans de la conquesta militar de Philippe d'Anjou (més conegut per Felipe V) també tenim uns drets civils molt més avançats que els actuals de submissió a l'estat espanyol, al qual pertenyem tan sols per esser xuclats fins el moll de l'òs. Amb independencia seriem més lliures i més rics tant econòmicament (podeu dir que no, però les balances fiscals estan publicades) i sobretot i més important culturalment; encara que si per alguns el màxim exponent cultural és la sobrassada... Sóc mallorquí i si ens hem de globalitzar podria dir que sóc meditarrani, peró poc en comú tinc amb els lleonessos, per exemple.
Opinant, di-li als Estats Units d'Amèrica que no poden decidir el seu futur i veuràs com si cal et bombardegen ca teva. Avui en dia hi ha nacions lliures que decideixen el que fan i altres de subjugades que pidolen drets que segons la Declaració dels Drets Humans tenen. Per cert si està passada de moda encara continua el degoteig de nous estats encara que no ho vulguis veure, el darrer Montenegro no fa molt. La teva opinió demostra que la maquinària de l'estat funciona bé i que només mostren com a possible el que els interessa. Si un poble no desitja una cosa no l'aconsegueix, ho tenen clar.
Per senyera, senyors quatre barres i per idioma, senyors, català !
I a la nostra bandera que hi posariem? una sobrassada?. Venga ja, que una cosa es estimar la cultura i l'altra considerar estranger en García Lorca, n'Enrique Granados o El Greco. l'Autodeterminació en aquest moment forma part d'un discurs esgotat que concep el món com a petites casetones on cada un es fa el seu pa amb oli. Just el contrari del que és el món real.
Què diu aquest homenet !. Si els partits d'aquí no estan a favor de l'autodeterminació, ni de la independència ! Ja van ben contentons amb l'estatutet perquè tenen cadireta ! Ara que vosaltres els d'EA, quants anys fa que viviu de la mateixa comèdia i vos adaptau també a l'estatutet? No sé perquè predicau tant. Fa trenta anys que predicau i tot acaba aiguolit quan governau.
Jo també estic tip, i com mol bé dius si l'Estat és un harem, nosaltres som la darrera concubina. Si, nosaltres, la concubina ultrajada es vol separar, vindrà el mascle copulador a dir-nos que sols ens podem divorciar d'ell si tot l'harem hi està d'acord... però per si de cas impossibilitarà aquesta consulta... El masclot no vol que es pugui albirar cap alternativa a la submissió que és el destí que ell ha elegit per nosaltres. D'aquesta manera ens pot maltractar tal com vulgui perquè estem en un carreró sense sortida, a no ser que siguem valents i ens lliurem de la tirania.
Txe, és així. Aquest matrimoni de conveniència -només per a una part, és clar, i no la nostra- s'ha de dissoldre immediatament a causa del maltractament continuat en què ha consistit des de sempre, que el fa nul d'arrel. Ja no només per dignitat, sinó per pura supervivència, tot i que estam amenaçats de mort en cas de voler-nos separar, ben igual que tantes i tantes dones. El que no sé és on trobaríem una mena de "pis d'acollida" per a nacions maltractades. Ni si l'Estat és un matrimoni o més aviat un harem.