“No necessit polítics, vull solucions”

Els nervis, perfectament comprensibles, esclataren en més d’una ocasió entre els familiars que, reunits a l’hotel Auditorium, esperen el moment de tornar a ca seva i plorar amb tranquil·litat per la seva pèrdua, sense càmeres, ni polítics, ni representants d’Spanair al seu voltant.

Divendres fou un dia llarg, en el qual es reuniren amb la vicepresidenta i més tard, devers les sis de l’horabaixa, de nou amb els representants d’Spanair.

La companyia parlà d’indemnitzacions. El mínim, segons el Parlament Europeu, són 127.000 euros, que inclouen també l’avanç, per part de l’aerolínia, de 20.300 euros en un termini màxim de 15 dies. Spanair anuncià que aquest avanç es farà efectiu la pròxima setmana i que ascendirà a 25.000 euros.

I les famílies? Les víctimes, que es plantejaren la possibilitat de crear una associació o plataforma, fet que encara no està decidit, demanaren respostes, eficàcia i no més errors.

Segons afirmaren després de concloure la reunió, temen que es produeixin errors amb les identificacions de les restes dels seus parents com ja va ocórrer fa uns anys després de l’accident del Yak-42. "Sabem que tot això forma part d’un procés judicial, respectam això, però volem seguretat", explicaven.

A més, demanaren els detalls sobre com es realitzarà el trasllat de les víctimes i tractaren de rebre respostes sobre les causes de l’accident, però obtingueren el silenci dels representants de l’aerolínia, condicionats, això sí que és cert, pel secret de sumari de la investigació.

Per part seva, la Fiscalia de Madrid oferí a les famílies assessoria legal i els comunicà la possibilitat de personar-se en la causa com a acusació particular.

Tristesa, dolor i impotència. Dura i incompresa combinació.