TW
0

"Que no facin amb la llengua de tots el que tant de temps han fet amb la bandera de tots". Amb aquesta petició es dirigí ahir el president Zapatero a la dreta política i mediàtica espanyola, després de la polèmica encetada fa uns dies amb el Manifiesto por la lengua común.

El secretari general del PSOE demanà a la dreta que no tornin a utilitzar "símbols de tots contra altres espanyols". "Sí, la llengua de tots i les llengües de tots, perquè totes les llengües són a les banderes de tots". "Sempre he tingut la convicció que si preservam la diversitat i la pluralitat, enfortirem la unitat del nostre país", manifestà en el seu discurs davant del ple del 37è Congrés federal, que començà ahir a Madrid.

El dirigent socialista criticà els que utilitzen els "símbols de tots contra altres espanyols" i "com si fossin només seus". Zapatero afirmà, en aquest sentit, que Espanya és "diversa i plural" i que "ho és en el seu conjunt i en cada una de les seves parts". Per això, en aquest punt avisà que "la integració és una tasca de tothom, del conjunt i de les parts".

Canviant de tema, Zapatero subratllà que totes les polítiques del PSOE se sostenen en la mateixa base, els valors del socialisme. "Quan cal assumir reptes difícils són els valors els que ens guien", va proclamar, i remarcà que així va ser "durant l’intent del procés de pau". Sobre aquest punt, després de recalcar que va fer el que creia correcte, ho reblà dient que "ja no és possible". Finalment, recordà que fa vuit anys presentà la seva candidatura a la Secretaria General convençut de poder oferir al partit "un temps de victòries electorals". "Com avui estic convençut que el tindrem en el futur", va insistir.

Orgullós

El líder del PSOE va proclamar amb orgull que el partit que fundà Pablo Iglesias "ha preservat els principis i la coherència". "Quina tranquil·litat poder dir que hem estat, som i serem un partit socialista, un partit d’esquerra, sense haver de cercar cap disfressa, sense haver de girar, o fer voltes, o saltar", va manifestar.

Finalment, el president també posà el dit a la ferida i parlà d’economia, i amb el seu característic tarannà assegurà que "ser optimistes" és "més que un acte de racionalitat, és una exigència moral, un tret de decència i si m’ho permeteu, fins i tot d’elegància". Per això, assegurà que "pecar d’optimisme" respecte a les possibilitats d’aquest país és un "pecat venial". "El pecat mortal, digué, és desaprofitar aquestes oportunitats, ignorar les nostres pròpies forces i virtuts com a país, és lliurar-se, apartar-se al costat del camí i dir no puc mes i qued aquí". "Aquest és el pecat mortal i no el cometrem", va exclamar. "Heu de treballar, i també convé que consumiu"; així va acabar el seu discurs.

Zapatero admeté que haurà "d’assumir riscs", que haurà d’actuar encara sent conscient que "mai no s’està prou preparat" i que "mai no es donen les condicions favorables". Però considera que no es pot permetre la "por de fracassar", ni la por de "no intentar-ho" o de "deixar passar l’oportunitat".