Mor a 81 anys Cassià M. Just i Riba, l'exabat del monestir de Montserrat

El religiós mantingué una trajectòria marcada pel seu tarannà progressista i catalanista

TW
0

L'exabat de Montserrat Cassià Maria Just i Riba, morí la passada matinada de càncer als 81 anys, segons informà el monestir en un comunicat. Conegut per les seves actituds progressistes i partidari d'una Església més participativa, Cassià dirigí l'abadia entre 1966 i 1989, càrrec des del qual convertí el monestir de Montserrat durant els darrers anys del franquisme en refugi dels defensors dels drets humans, polítics i socials, i de la identitat i cultura catalanes. Per la seva trajectòria cívica, fou reconegut l'any 1991 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Cassià Just, nascut a Barcelona el 22 d'agost de 1926, substituí l'abat Aureli Maria Escarré al capdavant de la comunitat benedictina en l'última etapa de la dictadura franquista i la transició democràtica, i imprimí a Montserrat el seu tarannà obert i pacificador que el portà a acollir a l'abadia creients i no creients de totes les tendències polítiques.

Entre els exemples d'aquest tarannà destaca el fet de permetre la tancada de 300 intel·lectuals a Montserrat en protesta per l'anomenat Procés de Burgos, consell de guerra contra diversos membres d'ETA. La tancada i el seu suport a alguns conflictes socials i laborals li comportaren una difícil relació amb els governadors civils del franquisme. Defensor des de sempre del diàleg per acabar amb el conflicte al País Basc, l'any 2004 donà suport a l'aleshores conseller en cap de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, quan es féu públic que havia mantingut converses amb dirigents d'ETA a Perpinyà i fou cessat pel president de la Generalitat Pasqual Maragall.

Com a religiós, Just es caracteritzà per una defensa aferrissada dels drets humans. Fou molt crític amb el discurs oficial de l'Església catòlica, ja que considerava que la jerarquia eclesiàstica estava encotillada i havia de canviar i modificar el seu missatge en temes com l'eutanàsia, l'homosexualitat i l'avortament, per apropar-se més a la societat. Així, es posicionà a favor de la necessitat d'un canvi en la moral catòlica. Propugnà l'obertura del Vaticà en qüestions sexuals i demanà el respecte cap als homosexuals.

Cassià Maria Just també destacà com a músic. Es formà com a organista amb estudis en el Pontifici Institut de Música Sacra de Roma i a París al costat d'André Marchal i Norbert Dufourcq. Al seu torn, treballà la composició al costat d'André Jolivet i és autor de peces polifòniques. Les mostres de dolor i de reconeixement, en fer-se pública la notícia de la seva mort, arribaren ahir des de diferents àmbits, tant religiós com polític. La figura fou lloada per representants polítics, eclesiàstics i per organitzacions cristianes de base com el col·lectiu Església Plural. La capella ardent s'instal·là ahir horabaixa al monestir de Montserrat i el funeral se celebrarà divendres dematí.