El terrorisme torna a la seva cita amb les urnes

Les eleccions generals estan marcades per ETA des del 1977, les primeres després de la dictadura

TW
0

Una vegada més el terrorisme apareix en una campanya electoral, en aquesta ocasió amb l'assassinat de l'exregidor socialista Isaías Carrasco i amb el referent més immediat dels 191 morts causats pel terrorisme islamista l'11 de març de 2004.

El 1977, en vigílies de les primeres eleccions democràtiques, ETA cometé 56 atemptats, sobretot al País Basc, des del 2 de juny fins al dia dels comicis, 15 de juny.

En el següent procés electoral, les generals de l'1 de març de 1979, l'organització terrorista intentà de nou influir en el vot amb sis assassinats i sis segrests el mes de febrer. Aquell mateix any, abans dels comicis municipals del 3 d'abril de 1979, ETA assassinà un inspector de policia i tirotejà l'exbatlessa de Bilbao Pilar Careaga.

En les dates prèvies a les eleccions generals del 28 d'octubre de 1982, els terroristes es van fer presents amb l'assassinat d'un capità de la Guàrdia Civil retirat, diversos ferits i la col·locació de vint-i-una bombes de baixa intensitat a Bilbao.

La campanya de les autonòmiques del País Basc del 1984 fou suspesa tres dies abans dels comicis per l'assassinat del senador socialista Enrique Casas Vila a Sant Sebastià, el 23 de febrer, pels Comandos Autònoms Anticapitalistes.

A la campanya electoral de les eleccions del 22 de juny de 1986, als tretze dies del seu començament -el 8 de juny- morí a Arrasate el cap primer de la Guàrdia Civil Antonio Ramos Ramírez. Vuit dies després, un comando compost per tres joves assassinà el tinent coronel Carlos Besteiro, el comandant Ricardo Saenz de Inestrillas i el conductor del vehicle, Francisco Casillas Martín, a Madrid.

El 24 de maig de 1989, a l'inici de la campanya electoral al Parlament europeu, un cotxe bomba matà tres policies a Bilbao. Aquell mateix any, un mes i mig abans de la celebració de les eleccions legislatives, ETA assassinà a Madrid la fiscal de l'Audiència Nacional Carmen Tagle González, tirotejada a la porta del seu domicili. Dues persones més moriren en els dies següents -un peixater i un funcionari de correus-, víctimes de cartes bomba.

El 29 de setembre, just un mes abans de les eleccions legislatives de 1989, el policia nacional Juan Pedro González Manzano morí per l'explosió d'un artefacte al seu cotxe, a Irun.

A quatre dies d'obrir-se la campanya d'aquestes eleccions, el 10 d'octubre, ETA assassinà a Donostia, d'un tir al cap, el policia J. Àngel Àlvarez Suárez.

Hores abans de l'obertura de la campanya electoral de les municipals i autonòmiques de maig 1991, ETA assassinà un guàrdia civil a Ortuella (Biscaia) i a 6 dies d'eleccions féu esclatar un artefacte a la casa quarter de Casalarreina (La Rioja), però no es produïren víctimes.

Quatre dies abans de les legislatives de 1993, ETA assassinà d'un tret al cap el toxicòman Àngel María González Sabino a la porta del seu domicili, al barri donostiarra de La Paz.

A la precampanya de les eleccions europees i andaluses del 12 de juny de 1994, l'organització terrorista assassinà dos militars i ferí tres civils, a Madrid i a Biscaia.

El 19 d'abril de 1995, a la precampanya de les autonòmiques i municipals del 28 de maig, ETA atemptà contra el llavors líder de l'oposició i president del PP, José María Aznar, que en sortí il·lès. L'organització féu esclatar un cotxe bomba a Madrid al pas del vehicle oficial.

A la precampanya de les eleccions generals del 3 de març de 1996 es produí l'assassinat, el 6 de febrer, de l'advocat i històric socialista basc Fernando Múgica Herzog, germà de l'exministre de Justícia Enrique Múgica.

El 14 de febrer, dos dies abans de començar la campanya per a les eleccions del 3 de març, fou assassinat a Madrid l'expresident del Tribunal Constitucional i conseller d'Estat Francisco Tomás i Valent, al seu despatx de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma.

El 2000, ETA tornà a atacar el febrer abans de generals, assasinant el secretari general dels socialistes alabesos, Fernando Buesa, i l'escorta, l'ertzaina Jorge Diez Elorza. El 6 de març, set persones, entre elles dos guàrdies civils, foren ferides a Donostia, 6 dies abans dels comicis, per un cotxe bomba al pas d'un vehicle de la Benemèrita.