L'assassinat ahir a mans d'ETA de l'exregidor socialista de Mondragón (Guipúscoa), Isaías Carrasco, provocà la condemna unànime de les institucions de les Illes, els representants de les quals comparegueren en una imatge d'unitat per mostrar la seva repulsa. Les candidatures que concorren a les eleccions generals de demà també rebutjaren l'acció i donaren per acabada la campanya electoral al migdia, un cop es conegué la tràgica notícia.
La classe política, però també representants dels sindicats i de la patronal, s'uniren ahir horabaixa al Parlament per fer pública una declaració institucional pactada entre tots en la qual es manifestà la repulsa i condemna del «brutal, vil i covard» atemptat d'ETA i es defensà la democràcia com a «únic marc possible per a la convivència».
La declaració, llegida pel president Francesc Antich, fou pactada per tots els grups i hi feren costat amb la seva presència els portaveus parlamentaris -Rosa Estaràs (PP), Antoni Diéguez (PSOE), Biel Barceló (Bloc) i Tomeu Vicens (UM)-; la presidenta de Mallorca, Francina Armengol; el president de Formentera, Jaume Ferrer; el delegat del Govern, Ramon Socias; la batlessa de Palma, Aina Calvo; els líders de CCOO i UGT, Josep Benedicto i Lorenzo Bravo; el president de la patronal Caeb, Josep Oliver, i diversos consellers i regidors de Palma, entre ells Miquel Nadal, president d'UM. No hi hagué presència de candidats, tal com s'havia acordat, tot i que els del PP s'hi havien presentat.
La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, introduí un «missatge d'unitat» fet «des de la serenitat i des de la més absoluta condemna de la violència». «Aquesta reunió és una mostra d'unitat contra el terrorisme, contra qualsevol tipus de violència. És una declaració que ens uneix a tots», sentencià Munar.
Antich afirmà que «ETA no aconseguirà impedir que els ciutadans exerceixin els seus drets, amb llibertat i serenitat». En nom de «tota la societat balear», trameté el condol a l'entorn de la víctima i el «convenciment més rotund» que es «castigarà» els autors «amb la contundència que mereixen».
En la declaració s'afirmà que l'atemptat «mostra la voluntat d'ETA d'entorpir la vida democràtica» i posa de manifest «la seva desesperació contra l'expressió dels drets dels ciutadans a les urnes». Però, continuà el president, les institucions vetlaran pels drets dels ciutadans.
El president havia comparegut abans al Consolat per expressar, en nom dels ciutadans, el «rebuig i condemna més ferms i contundents» contra el «brutal i covard» atemptat. En una declaració d'un minut, advertí que l'acció «no aconseguirà doblegar la voluntat dels demòcrates» i «avui més que mai tots els demòcrates ens reafirmam en el fet que el diàleg de les persones i les institucions ha de ser l'únic marc de convivència democràtica», afirmà Antich.
La presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, també havia condemnat l'atemptat i havia fet una crida a la unió de totes les forces democràtiques davant el terrorisme.
La presidenta del Consell, Francina Armengol, lamentà profundament que ETA tornàs a matar, «demostrant una vegada més la manca de respecte per la vida i per les conviccions democràtiques». Segons Armengol, el millor homenatge a la víctima és participar activament en les eleccions «i que la força de les urnes faci callar el renou de les bales».
L'Ajuntament de Palma convocà una concentració de cinc minuts de silenci per dilluns a les dotze del migdia davant Cort. Igual que les institucions, els partits condemnaren l'atemptat i donaren per suspesa la campanya electoral, que acabà precipitadament al migdia, en lloc de fer-ho a mitjanit.
Per part del PP, la seva presidenta, Rosa Estaràs, manifestà la «condemna més absoluta» de l'atemptat i recalcà que ETA ha de saber «que no marcarà les agendes polítiques» i que només es pot combatre el terrorisme «amb la llei i la força de l'Estat de Dret». Tant ella com la candidata, Maria Salom, contactaren amb el candidat del PSOE, Antoni Garcias, i amb Antich, per expressar-los el condol.
En nom del PSIB, el portaveu al Parlament Antoni Diéguez expressà el rebuig més «rotund» de l'acció terrorista i apel·là a una participació «massiva» en les eleccions per «demostrar als assassins que el seu brut treball no repercuteix per res en la vida política espanyola».
Els candidats de la coalició nacionalista Unitat, Pere Sampol, Margalida Miquel, Jaume Sansó i Helena Inglada, comparegueren visiblement afectats per condemnar de manera «rotunda» l'atemptat i per rebutjar «qualsevol intent de condicionar i acovardir la societat». Sampol afirmà que la millor resposta és «no caure en la trampa dels terroristes» i demanà als ciutadans que no es deixin influenciar i no canviïn de comportament a les urnes, per «evitar que l'organització terrorista interfereixi en la vida democràtica».
En un comunicat, UM també condemnà l'acció i deixà clar que «la violència terrorista mai no es podrà imposar al sistema de llibertats democràtiques».
Des d'EU-EV, la candidata Marisol Ramírez, que no contingué les llàgrimes, se sumà a les mostres de rebuig i animà a «respondre més que mai a la violència amb més democràcia i participació a les eleccions». Ramírez digué que està «farta d'anar a les eleccions sempre amb la dictadura del terrorisme».
També els sindicats s'afegiren a les mostres de repulsa i la UGT condemnà la mort d'un dels seus afiliats. «La resposta democràtica a aquest nou crim ha de ser una participació massiva» a les eleccions, afirmà el sindicat.
El president de la patronal Caeb, Josep Oliver, expressà així mateix la seva condemna del «lamentable atemptat». Finalment, el consell de direcció de la UIB també en manifestà la «més enèrgica condemna» i convocà un minut de silenci per dilluns.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.