Rajoy caigué en la trampa del terrorisme

El president del Govern i candidat del PSOE a la reelecció, José Luis Rodríguez Zapatero, obrí la intervenció inicial defensant la netedat del debat, oferint un llibre blanc amb totes les dades que utilitzà i assegurà que el posarà a disposició de Rajoy, de la moderadora, Olga Viza, i de tots els espanyols demà a través d'internet, perquè puguin contrastar les seves afirmacions i «perquè no hi hagi cap dubte».

El candidat popular començà referint-se a la veritat i afirmà que parlaria de com està Espanya i dels projectes per als pròxims quatre anys. Incidí que el problema de l'atur, de les hipoteques afecten persones «amb sentiments».

Economia. En iniciar el primer bloc, ambdós candidats s'encallaren en una discussió sobre si la primera pregunta de l'oposició en el Parlament fou o no sobre la marxa de l'economia.

El cap de l'Executiu es comprometé a assolir la plena ocupació en la pròxima legislatura i a dur a terme una nova pujada de les pensions mínimes i de viduïtat i a elevar el salari mínim fins als vuit-cents euros.

Respecte al problema dels preus, acusà Rajoy d'importar-li «un rave» aquest assumpte i haver començat a preocupar-se'n fa unes setmanes.
El president del PP, Mariano Rajoy, assegurà ahir que si governa no farà, com l'Executiu socialista, coses «letals per a la seguretat pública» com «intervenir en la vida d'Endesa» i «organitzar opes des de fora» perquè al final siguin empreses «estrangeres les que hagin aconseguit les elèctriques».

Política social. El candidat socialista destacà que el seu Govern ha estat el primer de la història que ha desplegat una llei històrica com la de la dependència.

Consolidà com a gran repte social la igualtat definitiva entre homes i dones i crear 300.000 noves places de guarderia per a infants de zero a tres anys.

Pel que fa a immigració, Zapatero advocà pel diàleg social i recordà que en molts casos de les cinc regularitzacions que realitzà el Govern del PP, bastà amb un bonobús, un rebut d'hotel o fins i tot, al·ludint a la vocació ciclista de Rajoy, «un rebut de la compra d'una roda de bici».

«Fa la sensació que les polítiques socials a Espanya començaren amb el senyor Zapatero; abans no hi havia ni sanitat pública, ni educació pública, ni hi havia dependència...». Així inicià el candidat popular la seva intervenció.

Rajoy incidí que el principal perill si es tracta de fer una bona política social és la immigració desordenada. També subratllà que «cal expulsar els que delinqueixen encara que portin cinc anys a Espanya, prohibir-se per llei les regularitzacions massives i crear-se una agència d'ocupació» que gestioni els contractes dels estrangers.

Política exterior. La guerra de l'Iraq va ocupar bona part del bloc dedicat a seguretat i a política exterior. Rajoy acusà ZP d'haver fet costat, després d'haver retirat les tropes, a una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU en què es demanava suport internacional a la Força Multinacional a l'Iraq.

Zapatero va retreure a Rajoy que el Govern del PP va justificar el seu suport a la intervenció militar en l'Iraq perquè EUA ajudaria l'Estat espanyol en la lluita contra ETA.

Tanmateix, segons Zapatero, aquell suport va fer els espanyols «més vulnerables» en la lluita contra el terrorisme. «Mentre jo sigui president, ni un dels nostres soldats viatjarà a una guerra il·legal».

Rajoy al·ludí a una suposada declaració de ZP en què digué que abandonar l'Iraq «a la seva sort» comportaria «conseqüències dantesques». Zapatero respongué així que es tractava d'una «exclusiva mundial» dir que el candidat socialista havia fet costat a la intervenció militar en aquest país.

Quant a l'11-M, Zapatero recordà que Rajoy va dir que tenia la «convicció moral» que ETA estava darrere de la matança dies abans de les eleccions del 14-M. El candidat del PP va replicar que va ser el seu Govern qui va detenir els autors dels atemptats i que per això es va poder realitzar el judici.

Respecte de la lluita contra el terrorisme d'ETA, Zapatero expressà «un compromís davant de les cambres»: sigui quin sigui el resultat del 9 de març, el PSOE pensa fer costat «sense condicions» a la política antiterrorista de l'Executiu. ZP finalitzà dient que quina política antiterrorista preferia, la que havia deixat 4 morts en la present legislatura o la que n'havia deixat 238 amb el Govern del PP.

Política institucional. El líder del PP, Mariano Rajoy, prometé ahir que, si arriba al Govern, el primer que farà serà elaborar una llei que permeti garantir que tots els ciutadans puguin enviar els seus fills a estudiar castellà, sigui al col·legi que sigui.

Zp culpà Rajoy d'enfrontar unes comunitats amb les altres i fins i tot ciutadans d'una mateixa autonomia a costa de la llengua. També li recordà que la política lingüística actual és la mateixa des de fa vint anys.

Fins i tot ironitzà en rememorar unes paraules de l'expresident del Govern José María Aznar, en les quals revelava que parlava català en la intimitat.

conclusions. Rodríguez Zapatero digué que està compromès amb «una Espanya europeista, unida, en convivència i que respecti la diversitat. Perquè el futur és la convivència i no la divisió, perquè arribarem millor al futur si tenim confiança i no pessimisme. Governaré per a tots i amb respecte a tots. Governaré amb fermesa, governaré amb convicció. Milloraré les coses ben fetes i corregiré els errors. Governaré amb sensibilitat i seré molt a prop dels que no tenen de tot»,explicà.

Rajoy tornà a recórrer a la ja famosa nina, de qui digué, fent ús del seu eslògan de campanya, que continua «al meu cap i al meu cor».