ETA reapareix en campanya i col·loca una bomba a la seu del PSE de Derio

ETA es tornà a fer notar en la campanya electoral. Dijous de matinada, l'organització posà una bomba a la porta de la seu dels socialistes bascs de la localitat biscaïna de Derio, que féu esclatar passada la una de la matinada després d'alertar de la seva col·locació per mitjà d'una trucada al servei d'emergències de la Policia basca. Aquesta és la segona acció armada d'ETA durant la campanya electoral, en la qual irrompé el cap de setmana passat amb una bomba trampa a la muntanya Arnotegi, situada als voltants de Bilbao.

Cap a les dotze de dijous a la nit una telefonada anònima a l'112 alertava que en una hora esclataria una bomba a la seu del Partit Socialista de Derio, ubicada en el número 10 de la plaça de l'Arbre de Gernika d'aquesta localitat biscaïna. Després de rebre la trucada, que segons sembla s'efectuà des de la localitat propera de Loiu, l'Ertzaintza activà tot d'una el dispositiu de seguretat, per tallar la circulació a la zona i desallotjar els veïns dels edificis pròxims a la seu socialista.

L'artefacte explosiu, compost d'una bossa de plàstic i d'una motxilla i que col·locaren a la porta de la casa socialista del poble dos individus encaputxats, explotà a l'hora assenyalada. Els tres quilos d'amonal que contenia l'artefacte no provocaren danys personals, però sí seriosos danys materials. La porta quedà literalment rebentada i els vidres de les quatre primeres plantes es trencaren.

En alguns habitatges dels edificis propers també es romperen els vidres. En tot cas, cap a les dues de la matinada, una hora després de l'explosió, els veïns pogueren tornar a les seves cases. La seu socialista de Derio ja havia estat objectiu d'atacs d'ETA. Així, per juliol de 2005, l'Ertzaintza aconseguí desactivar un artefacte incendiari en aquest edifici abans que hi explotàs.

D'altra banda, el grup armat remeté ahir horabaixa un comunicat al diari en el qual crida a l'abstenció i al boicot per respondre a «un nou període d'opressió contra Euskal Herria» com a poble. Així, entén que entrant en campanya«els partits regionalistes bascs no fan més que donar legitimitat a la legislació repressora que emana de la Constitució espanyola».