TW
0

Tot començà el 20 de febrer de 2003, fa cinc anys, quan el jutge de l'Audiència Nacional, Juan del Olmo, donà l'ordre de barrar les portes del diari Egunkaria. Malgrat el tancament, l'endemà sortí al carrer un número especial que explicava els fets i, poc temps després, la publicació en euskera resorguí sota un altre nom, Berria. 1.825 dies després, el mal trangol d'aquell silenci imposat per la justícia espanyola encara no s'ha acabat.

Ahir, a la majoria de municipis d'Euskal Herria i també a Barcelona es varen fer concentracions en protesta contra el tancament del diari, així com per les acusacions de col·laboració amb banda armada de les quals els acusava l'Audiència.

Les reaccions per l'efemèride també es deixaren sentir al Govern basc que ahir mateix demanà l'arxivament i sobreseïment de la causa que se segueix contra els dirigents de la publicació, entre ells el seu director Martxelo Otamendi. L'Executiu euskera demana que es corregeixi una actuació que qualifica d'«injusta, basada en un impuls polític».

A més, afirmà que el cas constitueix l'«exemple» d'una cosa que «mai hauria d'haver passat dins un sistema democràtic» i que es va dur a terme «en benefici d'una estratègia partidista».El Sindicat de periodistes de Catalunya també es tornà a solidaritzar ahir amb els treballadors d'Egunkaria i mostrà el seu rebuig a una actuació que considera el tancament d'un mitjà de comunicació «sense sentència judicial que l'emparés». Un fet que suposa un «greu atemptat a la llibertat d'expressió i al dret a la informació de la ciutadania basca», asseguraren a través d'un comunicat.

Encara avui, l'Audiència té oberts dos sumaris pel cas. El primer, referit al tancament del diari, amb set acusats de tenir lligams amb ETA; mentre que el segon sumari és econòmic amb vuit acusats d'estafa a Hisenda i d'irregularitats per obtenir subvencions. Segons la Fiscalia i la defensa, els delictes econòmics no s'havien de jutjar a l'Audiència, sinó a Guipúscoa, però l'Audiència Nacional s'hi nega ja que considera que els delictes econòmics tenen connexions terroristes amb ETA.