Aznar crida a una defensa del castellà al País Basc i a Catalunya

L'expresident del Govern José María Aznar creu que ha arribat el moment de «reformar» les polítiques lingüístiques de les autonomies amb llengua pròpia, sobretot les d'Euskadi i Catalunya, que segons ell s'han convertit en «instruments de coacció» contra els castellanoparlants.

Aznar criticà amb duresa les polítiques lingüístiques desenvolupades fins ara per algunes autonomies i va fer una crida a «revisar-les a fons», aprofitant la presentació a Barcelona del llibre ¿Libertad o coacción? Políticas lingüísticas y nacionalismos en España, editat per la Fundació per a l'Anàlisi i els Estudis Socials (FAES), que presideix.

En el primer acte públic convocat per l'Institut Catalunya Futur, dependent de la FAES, l'expresident popular assegurà que «no és possible assumir més agressions en contra de la nostra llengua comuna, la de tots, com les que es proposen a Euskadi i a Catlauña».

Aznar va fer referència al sistema educatiu de Catalunya i qualificà d'«inacceptable» que «es negui el principi mateix d'elecció a pares i a alumnes», atès el mètode d'immersió lingüística en català que impera a les escoles. «Ha arribat el moment -assegurà- d'avaluar l'efecte de dècades de polítiques de presumpta normalització, i d'aportar les propostes de reforma que aconsellen tant l'experiència passada com el futur que preparen uns nacionalismes radicalitzats, intervencionistes i insensibles a les exigències del respecte a la pluralitat, la igualtat i els drets inderogables de tot ciutadà espanyol». Aznar denuncià així que les polítiques promogudes «pels nacionalismes» plantegen «un problema greu de llibertat» i «accentuen el seu pes com a instruments de coacció», i assegurà que es basen en la negació de la realitat.

Concretament, va fer esment del cas d'Euskadi i de Catalunya, on, segons el seu parer, «s'aborda un procés de revisió» de les polítiques aplicades que pretén «incorporar a les polítiques lingüístiques en aquestes comunitats una nova dosi de coacció». En aquestes comunitats autònomes, els governants no han estat capaços, al seu entendre, d'oferir models lingüístics «eficaços i respectuosos amb la pluralitat».

En el seu discurs, davant d'una sala que omplien un centenar de persones, entre ells els màxims dirigents del PP català, Aznar denuncià també que en aquests moments «es governa cercant el silenci del dissident» i «tothom que discrepa de l'acció governamental és objecte de crítiques, és qualificat d'antipatriota i d'anticatalà, fins i tot de persecució».

Sota la coordinació de Xavier Pericay, el llibre presentat ahir recull una sèrie d'assaigs sobre les polítiques autonòmiques en matèria lingüística i els autors conclouen que els nacionalistes utilitzen les polítiques lingüístiques com un instrument més al servei del projecte polític.