La Guàrdia Civil aporta les primeres proves per il·legalitzar ANB i PCTB

L'informe esmentat, de més de tres-centes pàgines, arribà al despatx del fiscal en cap del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, Antonio Narváez, que estudiarà el seu contingut en els pròxims dies. Aquest fiscal serà l'encarregat de presentar l'enventual demanda d'il·legalització contra ambdós partits davant de la denominada Sala 61 del Tribunal Suprem.

Segons el Ministeri de Justícia, és probable que no s'opti per una demanda d'il·legalització com a tal, sinó per la via d'un incident d'execució de la sentència de març de 2003 que declarà il·legal Batasuna, en considerar que ANB no en seria més que una continuació. Aquesta segona via requereix una tramitació més ràpida.

El procediment d'il·legalització quedà establert a l'article 11 de la Llei de partits, que únicament legitima per instar a la declaració d'il·legalitat el Govern i el Ministeri Fiscal. El Congrés i el Senat poden instar a la presentació de la corresponent demanda, prèvia deliberació del Consell de Ministres.

D'altra banda, la Benemèrita remeté al titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5, Baltasar Garzón, determinada informació bancària inclosa a l'informe abans esmentat. Aquestes dades podran ser tingudes en compte pel magistrat dins del cas denominat Batasuna, en el qual s'investiga la presumpta submissió de la formació il·legalitzada a ETA per mitjà de la gestió d'herriko tavernes.

Aquest procediment inclou una peça separada, sobre la qual està declarat el secret sumarial, en la qual Garzón tracta d'aclarir si existeix vinculació entre ANB i Batasuna. Entre les facultats del magistrat hi podria haver la de declarar la suspensió d'activitats d'ANB amb caràcter cautelar mentre investiga les seves activitats, una cosa que ja va fer amb Batasuna de manera prèvia a la presentació de la demanda que finalitzà amb la il·legalització de Batasuna pel Tribunal Suprem el 2003.