Zapatero: «Tothom té el seu lloc i dret a tenir drets, professi o no una religió»

Els populars acusen el PSOE de «carregar» contra l'Església de manera «desmesurada i radical»

ZP respongué ahir a les crítiques abocades per l'Església contra la gestió del seu Govern. Fotos: EFE.

TW
0

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, puntualitzà ahir, respecte a les crítiques d'alguns bisbes contra la política de família de l'Executiu, que a l'Estat «tothom té el seu lloc i dret a tenir drets, pensi el que pensi i professi o no una religió». En el seu primer acte públic de 2008, el president del Govern destacà que «aquesta és l'Espanya que volem i que vol la immensa majoria dels espanyols». En la seva intervenció, Rodríguez Zapatero assegurà que durant enguany els espanyols diran «fort i clar» que volen «futur, progrés i convivència, i no crispació, passat i confrontació».

Durant una visita institucional a Almonte (Huelva), Zapatero estigué acompanyat pel president de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, qui al seu torn manifestà que les famílies cristianes «no tenen el concepte de família tan integrista, arcaic i ultraconservador» que tenen alguns bisbes. En un acte públic amb militants a Almonte, Chaves considerà que a Espanya «la família és fonamental, però no només la cristiana, sinó totes les que existeixen en el conjunt de la nació». Per la seva banda, el secretari executiu de Justícia del PP, Ignacio Astarloa, manifestà ahir la «sorpresa» que ha produït als populars la reacció «desmesurada i radical» del PSOE.

«Supòs que davant de la incapacitat dels dirigents socialistes en aquests temps que vivim per parlar dels problemes que avui preocupen les persones, han decidit carregar contra els qui haurien d'expressar en aquest moment el respecte als drets de tots», subratllà. En declaracions als periodistes a la seu del PP, Astarloa insistí en el respecte del seu partit a la concentració convocada per l'Església. El portaveu parlamentari del grup socialista al Congrés, Diego López Garrido, advertí ahir l'Església que quan s'entra en la política «es corre el risc que se li respongui des de la política», ja que, segons la seva opinió, «l'error més gran» dels bisbes a la concentració fou precisament «polititzar la religió o usar-la per fer política».