L'associació Gesto por la paz aconseguí en el seu VIII acte de solidaritat amb les víctimes que dirigents del PNB, PSE, PP i EB, es concentrassin junts als carrers de Bilbao per exigir el final d'ETA. Durant l'acte, celebrat sota el lema «En el nostre nom», Gesto por la paz reivindicà el final de la violència terrorista i la memòria de les víctimes davant la «deshumanització» a qui la sotmeten els seus botxins.
Entre els assistents a l'acte hi havia el delegat del Govern al País Basc, Paulino Luesma, l'alcalde de la capital biscaïna, Iñaki Azkuna, el secretari general d'UGT-Euskadi, Dámaso Casado, el portaveu de presidència d'EB-Berdeak, Mikel Arana, i altres representants polítics com Carlos García (PP), Txus Loza (PSE-EE), Julia Madrazo (EB-Berdeak) o Ibon Areso (el PNB).
En un acte simbòlic, els assistents col·locaven adhesius amb el seu nom a dos plafons, el del sí i el del no. En el del sí, es col·locaven accions que sí que es duen a terme en nom de la ciutadania, com «la deslegitimació de la violència, el reconeixement i la solidaritat, la reconstrucció moral, l'educació en valors, la llibertat i la justícia, el respecte a la vida, la democràcia, la memòria i la pau». Al contrari, els adhesius del plafó del «no en el nostre nom» rebutjaven «la deshumanització de l'adversari, la instrumentalització de la vida, la justificació de la violència, la negació de la pluralitat, el menyspreu del dolor aliè, la persecució i l'amenaça, l'oblit a les víctimes, el totalitarisme i ETA».
Després de col·locar els adhesius es va guardar un minut de silenci i l'acte va concloure amb la lectura d'un manifest per part del portaveu de Gesto por la paz Esteban Goti, qui va reiterar que «eliminar el nom és el primer pas per a aquesta deshumanització» de les víctimes a qui es refereixen els assassins «amb simples paraules d'odi» per a, d'aquesta manera, «convertir les persones en meros objectius del seu deliri violenta».
En aquest sentit va recordar els noms de Raúl i Fernando, les dues últimes víctimes d'ETA que la banda terrorista va assassinar el passat 1 de desembre a França. «Recordar el nom de les víctimes és recuperar la seva dignitat humana, però també la nostra, aquesta que tracten d'arrabassar-nos qui exerceixen la violència en el nostre nom», sentencià.
Per la seva part, el delegat del Govern a Euskadi, Paulino Luesma destacà la importància d'aquest actes per mantenir «la memòria de qui han estat víctimes de la desraó i de la barbàrie terrorista».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.