Condemnat a 28 anys de presó el grapo Silva Sande per segrestar Publio Cordón

L'Audiència Nacional absol Llaquet i Pérez Martínez, acusats d'haver ordenat el rapte

Imatge de Fernando Silva Sande.

TW
0

L'Audiència Nacional ha condemnat a 28 anys de presó l'exdirigent dels GRAPO Fernando Silva Sande pel segrest en 1995 de l'empresari Publio Cordón, el parador del qual es desconeix, i ha absolt els membres de la banda Isabel Llaquet i Manuel Pérez Martínez, acusats d'haver ordenat l'acció.La secció tercera de la Sala Penal de l'Audiència Nacional condemna també Silva Sande, a més de la pena de presó, a d'indemnitzar l'esposa i els fills de Cordón amb 300.000 euros, en cas que s'acrediti que continua amb vida, o amb més de dos milions i mig d'euros en el cas que estigui mort.

En la sentència feta pública ahir, el tribunal considera que ha quedat acreditada «a través d'una dada objectiva i incontestable» la participació de Silva Sande en el segrest de Cordón, com és el reconeixement «espontani» que féu d'ell en el judici el gendre de Cordón, identificant-lo com un dels segrestadors a qui pagà el rescat.El tribunal argumenta la seva decisió en la declaració prestada per l'acusat després de la seva detenció el novembre del 2000, on reconeixia els fets, i assenyala que és «poc creïble» que en el judici digués que ho féu «per descartar» altres persones.A més, la sentència considera «fins i tot algun punt absurd» allò declarat per Silva Sande, perquè, quan fou detingut, els grapos Enrique Cuadra, José Ortín i Concepció González ja havien estat condemnats pel segrest després de reconèixer la seva participació i la de l'ara condemnat en el rapte.

El tribunal assenyala que en la data dels fets Pérez i Llaquet eren secretari general i membre, respectivament, del Partit Comunista d'Espanya reconstituït (PCEr), que «constitueix al costat dels GRAPO, una única organització terrorista», però també subratlla que «no ha quedat acreditat» que «ordenassin» el segrest, «ni pot desprendre's» de la seva condició de militants del PCEr.

La sentència considera provat que a la primavera de 1995 Silva Sande, Quadra, Ortín i González planejaren el segrest i repartiren els diferents «rols necessaris» de cada un en l'acció.

L'alliberament de l'empresari s'acordà el 17 d'agost a Barcelona, però «cert és que no consta que s'hagi produït», i davant la incertesa, la família escrigué dues cartes a els GRAPO «exigint-los el compliment dels compromisos adquirits», missives trobades al pis dels avui absolts Pérez i Llaquet.