ERC no pactarà amb el PSOE si no garanteix la pluralitat política

Ridao diu que populars i socialistes volen consagrar el bipartidisme

TW
0

El portaveu d'ERC en el Parlament i candidat a les eleccions generals, Joan Ridao, anuncià ahir que no arribarà a cap acord amb el PSOE si no «garanteix el pluralisme i la representació política» dels «milions de catalans que no voten ni PP ni PSOE».

Ridao féu aquestes declaracions front a la possibilitat que els dos principals partits de l'Estat assoleixin un eventual acord de reforma constitucional que, segons la seva opinió, «podria ser contraproduent» pel risc que socialistes i populars s'unissin per pactar uns canvis que farien «anar cap a enrere en matèria de descentralització política».

Per Ridao, PP i PSOE estan provocant un «rebrot del plantejament que aspira a consagrar el bipartidisme institucional» que, segons el seu parer, podria ser el «motor» d'una reforma constitucional o de la llei electoral que partiria d'un «axioma fals com és la teòrica sobrerepresentació de les formacions que no són ni PP ni PSOE».

Ridao féu una crida als partits nacionalistes dels diferents territoris de l'Estat «no només a vetar qualsevol possible reforma» constitucional o electoral, sinó que «descartin des d'ara mateix arribar a acords amb PP o PSOE si no desisteixen d'aquest rumb bipartidista».

Així, opinà que plantejar una reforma de la Constitució «no té credibilitat», ja que Espanya «ja ha donat tot el que podia donar de si en matèria d'autogovern».

A més, sobre la proposta que llançà el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, de formar un tripartit entre CiU, ERC i ICV, Ridao indicà que és «difícil d'entendre». I va afegir que CiU «provincianitza la política catalana» i condiciona el suport de la federació nacionalista al PSOE en el Congrés que CiU torni la Generalitat.

Tanmateix, va coincidir amb Felip Puig en la necessitat de conformar un front catalanista a Madrid per negociar els grans temes de Catalunya. Per ell la pròxima legislatura ha de venir marcada per «un canvi d'actitud dels partits catalanistes per arribar a acords i mantenir la màxima unitat» en qüestions com el finançament, les infraestructures i la llengua.