Marxa massiva a Barcelona per poder decidir les infraestructures

La multitudinària concentració reuní els dirigents de CiU, ERC i ICV i més de 150 entitats socials

La manifestació sortí de la plaça de Catalunya.

TW
0

Milers de persones -unes 200.000 segons les forces de seguretat i 700.000 segons els organitzadors- es manifestaren ahir a Barcelona contra «el caos ferroviari i en defensa de les infraestructures catalanes».

La sala conjunta de comandament encarregada de supervisar la manifestació, integrada pels mossos d'esquadra, la Guàrdia Urbana i el Cos Nacional de Policia, informà que no es produí cap incident en el transcurs de la marxa. La manifestació començà poc després de les cinc de l'horabaixa a la Plaça de Catalunya i finalitzà a l'estació de França de Barcelona amb la lectura d'un manifest per part dels portaveus de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), convocant de la marxa.

En el manifest es reclama el traspàs al govern autonòmic català de la xarxa de transport ferroviari, a majors inversions en els transports, a la publicació de les balances fiscals i que la Generalitat «recapti i gestioni tots els nostres impostos». A la pancarta que encapçalava la manifestació es llegia: «Som una nació i diem basta. Tenim dret a decidir sobre les nostres infraestructures».

La marxa comptava amb el suport de més de 150 entitats de diversa índole de la societat civil catalana i també de coalicions partits i formacions polítiques com CiU, ERC i ICV-EUiA, mentre que el PSC, el PP i Ciutadans declinaren participar en la mateixa. També acudiren a la manifestació unes 500 personalitats del món artístic i cultural i esportiu, entre elles el filòsof Rubert de Ventós, l'historiador Manuel Cuyás, l'escriptor Vicens Villatoro, la cantant Núria Feliu o el president del F.C. Barcelona, Joan Laporta.

En un segon bloc es trobaven representants de les més de 150 entitats que han fet costat aquesta manifestació i en el tercer els partits polítics. Dos expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragalll, assistiren a aquesta marxa. Maragall, que el passat mes d'octubre va revelar que ja no milita en el PSC i que sofreix un principi de la malaltia d'Alzheimer, ha evitat acaparar els focus dels mitjans de comunicació i no es situà al capdavant de cap de les pancartes que lluïen les diferents entitats i partits.