El Congrés aprova la Llei de memòria històrica sense el suport del PP i ERC

L'Església podrà mantenir símbols franquistes si hi ha raons «artisticoreligioses»

AgènciesPalma01/11/07 0:00

El Congrés aprovà ahir, amb l'oposició de PP i ERC, la Llei de memòria històrica que, segons una modificació acordada a darrera hora, permetrà a l'Església invocar raons «artisticoreligioses» per no haver de retirar dels seus edificis símbols commemoratius de la Guerra Civil o de la dictadura. Aquest canvi en la norma es va plasmar a través d'una esmena transaccional, pactada per PSOE i CiU i firmada pel PNB i CC, que estableix que la retirada d'escuts, insígnies i plaques commemoratives del franquisme «no serà d'aplicació quan les mencions siguin d'estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan es presentin raons artístiques, arquitectòniques, o artisticoreligioses protegides per la llei».

La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, ha estat l'encarregada d'obrir el debat amb una intervenció en la qual ha assegurat que en la llei no hi ha ni una sola línia que no pugui tenir el suport de qualsevol demòcrata, perquè tots els seus articles responen a principis que tots podem compartir. L'essència de la norma és, segons la vicepresidenta, el reconeixement i l'ampliació de drets de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura i la recuperació individual de la seva memòria personal i familiar.

El resultat de la tramitació parlamentària de la llei, digué De la Vega, és una norma que deixa la història als historiadors i als jutges, allò que és dels jutges, mentre que reconeix a cada persona el dret a «reconstruir la pròpia biografia». La vicepresidenta negà, com s'ha dit -va recordar-, que la llei suposi violentar l'esperit de concòrdia dels espanyols, que reobri velles ferides o que sigui una norma innecessària.«Res més lluny de la realitat», emfatitzà De la Vega, que repassà, per argumentar la seva afirmació, alguns dels aspectes més destacats de la llei, com el rebuig de tota forma de violència i persecució basada en la intolerància o la il·legitimitat dels tribunals i de les condemnes del franquisme.La vicepresidenta també envià un missatge als qui «han llançat ombres» sobre la llei i els digué que, en política, «la veritat, com la llum, sempre acaba obrint-se pas». Del seu costat, el portaveu del PP, Eduardo Zaplana, afirmà que estan en contra de la llei perquè «trenca l'herència amb què es va construir la transició», perquè és «innecessària» i «perjudicial per a la convivència», i perquè el debat entorn de la llei resulta «aliè» a «les inquietuds dels espanyols».