Almenys 57 immigrants desapareixen a l'Atlàntic en tractar d'arribar a Canàries

El pesquer espanyol «Tiburón III» rescatà l'únic supervivent del «cayuco» i set cadàvers

E.P.Madrid26/10/07 0:00

El drama de la immigració irregular des de punts cada vegada més remots de l'Africa Occidental cap a la porta d'Europa que són les Illes Canàries es manifestà ahir amb una nova tragèdia en ple oceà Atlàntic. Al voltant de mig centenar de «sense papers» d'origen subsaharià desaparegueren en alta mar, segons el testimoni de l'únic supervivent de l'embarcació, rescatat per un pesquer espanyol que el trobà casualment mentre navegava a prop de l'arxipèlag de cap Verd, al costat de set cadàvers i després de 20 dies a la deriva.

«Era una situació dantesca. Hi havia un home desfet que aixecava la mà i set cadàvers. Hi feia una pudor insuportable, havien de portar morts sis o set dies», explicà en declaracions a la cadena José María Abreu, el patró del pesquer espanyol Tiburón III, un palangrer de peix espasa amb base al port de Pontevedra de la Guarda, que localitzà l'embarcació dimecres horabaixa 400 milles al sud de les Canàries. La tripulació rescatà el supervivent i li facilità roba eixuta i menjar.

Aquest els relatà que 57 persones havien partit amb cayuco de Nuadibú, a Mauritània, i que durant els 20 dies que feia que estaven a la deriva, «la gent ha anat morint i han hagut de tirar-los per la borda», fins que només quedà ell i els sis cadàvers recuperats. «Estam orgullosos d'haver salvat una vida, però desolats perquè 56 persones han mort. Ens hauria agradat que aquesta horrorosa història no hagués succeït», afirmà Abreu.

Segons va explicar el Ministeri de Foment, el supervivent estava molt dèbil en el moment de ser traslladat al vaixell de l'Institut Social de la Marina, l'Esperanza del Mar, que el trobà a primer hora d'ahir, juntament amb els cadàvers recuperats, per al seu trasllat posterior a Las Palmas. La notícia de la tragèdia partí del ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que insistí en la necessitat que els joves africans es conscienciïn que la gran majoria dels que aconsegueixen arriben les costes espanyoles acaben sent retornats als seus països d'origen, però també que «s'hi juguen la vida» i que molts ni tan sols surten vius del seu intent.