Zapatero vol que el salari mínim arribi als 800 euros la pròxima legislatura

Els «propers dies» s'arribarà a un acord amb els sindicats perquè pugi fins als 600 euros

Zapatero i López Aguilar saluden simpatitzants en un acte a Las Palmas.

Josep Maria SastreLas Palmas22/10/07 0:00

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assegurà ahir que en els «pròxims dies» l'Executiu arribarà a un nou acord amb els sindicats perquè el salari mínim interprofessional (SMI) estigui en 600 euros el 2008, en la línia de les pujades dels darrers anys. Però lluny de quedar-se allà, el cap de l'Executiu va assegurar que la seva intenció és que en la pròxima legislatura el SMI assoleixi els 800 euros.

L'actual salari mínim, 570'6 euros mensuals, es va fixar el passat mes de desembre del 2006 i va suposar un increment de 29'7 euros al mes. D'aquesta manera, la pròxima pujada prevista i que, segons Zapatero, es tancarà en els «pròxims dies», continua la línia de l'anterior i de les escomeses pel Govern des del 2004. En el període transcorregut entre 1997 i 2003 havia tingut increments anuals entorn del 2%, inferior en algun exercici, i va suposar un increment en aquells vuit anys de 70'3 euros per mes. Per això el president vol continuar en la mateixa línia i arribar als 800 euros al llarg de la pròxima legislatura.

En la clausura del Congrés Extraordinari del PSC, Zapatero va remarcar que l'Executiu del PP es va «oblidar» dels treballadors que cobraven el salari mínim.

En aquest punt, va presumir que el seu Govern l'ha pujat en un 33%, que suposa més del doble de l'evolució que va tenir en l'etapa popular. «Ara la nostra preocupació és poder acordar amb els sindicats que tenim un país i una economia que ens ha de portar a pujar-lo a 800 euros i apropar-nos als percentatges de la UE», va explicar. «A això ens dedicam».

Zapatero va indicar que això ho poden fer perquè han realitzat una «bona política econòmica i una gran política social». «Hem demostrat que gestionam millor que la dreta, tant que presumien», va asseverar, reiterant les fites econòmiques, com el creixement al 3'8 per cent o el superàvit dels comptes públics. Això no es pot considerar «mai com un miracle», sinó «sempre com el resultat del treball dels treballadors i de la capacitat d'inversió dels empresaris», va indicar al·ludint José María Aznar.