ERC vol que el rei deixi d'estar al capdavant de les Forces Armades

Proposen que el president ocupi la màxima representació militar

E.P.Madrid28/09/07 0:00

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha presentat en el Senat una esmena parcial al projecte de Llei de la carrera militar perquè el president del Govern substitueixi el cap de l'Estat, el rei Joan Carles, com a cap suprem de les Forces Armades.En la seva proposta, ERC proposa que sigui el cap de l'Executiu qui ostenti la màxima ocupació militar i justifica el canvi perquè «no es pot admetre en democràcia que el màxim rang militar s'atorgui en funció de naixement i no de capacitat».De la seva banda, el portaveu socialista al Congrés, Diego López Garrido, titllà la proposta d'«absurda» i suggerí a ERC que llegeixi la Constitució.

El grup parlamentari català també defensa que se suprimeixi l'article 2.2 de la Llei de la carrera militar, que estableix que la carrera militar del príncep d'Astúries serà regulada per decret pel Govern «tenint en compte les exigències de la seva alta representació i de la seva condició d'hereu de la Corona d'Espanya».Per la seva part, el BNG proposa que s'elimini la disposició que regula el jurament o promesa davant de la bandera espanyola per entendre que s'han de «suprimir fórmules arcaiques d'exalçament de valors que haurien de ser superats en l'actualitat. En una altra de les seves esmenes, defensa que es permeti als militars l'ús de les llengües cooficials en les comunitats autònomes corresponents.

El Grup Socialista, pel seu costat, sol·licita que els estrangers iberoamericans puguin accedir a les Forces Armades com a militars de complement per permetre'ls d'aquesta manera incorporar-se al Cos Militar de Sanitat, que no cobreix les plantilles previstes.

La ponència del projecte de Llei de la darrera militar es reunirà l'11 d'octubre en el Senat per analitzar les 129 esmenes parcials presentades pels diferents grups parlamentaris i redactar l'informe definitiu que s'elevarà a la Comissió de Defensa, segons informaren fonts parlamentàries.En total, el text registrat a la Cambra alta el passat 3 de juliol, ha rebut 45 esmenes proposades per l'Entesa Catalana, 32 del PP, 29 del PSOE, 21 del BNG, 16 de CiU i tres de Coalició Canària.