Imatge de la reaparició de Josu Jon Imaz a l'Escola d'Estiu Ramon Juncosa.<br/>

Imatge de la reaparició de Josu Jon Imaz a l'Escola d'Estiu Ramon Juncosa.
| EFE

E.P.Barcelona16/09/07 0:00
TW
0

L'actual president del PNB, Josu Jon Imaz, que fa uns dies anuncià que deixa la política activa, insistí ahir en la seva aposta per la «cooperació» amb l'Estat per satisfer les aspiracions d'autogovern del poble basc i a rebutjar la via de la «confrontació».Imaz, que participà a la XVIII Escola d'Estiu Ramon Juncosa de CDC, reaparegué ahir en un acte públic a Barcelona després que el 12 de setembre anunciàs que no optarà a la reelecció com a president del PNB.

El dirigent basc, ovacionat en diverses ocasions pels assistents a l'acte, no es referí explícitament a la situació actual en el PNB, però sí que reiterà la seva aposta per pactar amb l'Estat, una opció no compartida per alguns sectors del seu partit que l'ha portat finalment a prendre la decisió d'abandonar la política.

Imaz, que participà en una taula rodona al costat d'Artur Mas (CiU) i Anxo Quintana (BNG), tan sols es referí a la seva decisió de dimitir per dir que ara es podia permetre «el luxe de ser més honest que mai».

A més, afegí amb humor: «Solen dir que una empresa sense mercat és perillosa. Un polític sense eleccions a la vista també pot ser-ho, perquè pot tenir molta llibertat per parlar».Per justificar la seva línia estratègica, Imaz recorregué a l'episodi bíblic que parla de Goliat i de David, i comparà el gegant amb l'Estat i David amb territoris com el País Basc, Catalunya o Galícia.

«David guanyà una vegada Goliat fa 3.300 o 3.400 anys. David no ha guanyat mai més Goliat. Sempre ha vençut Goliat, per això apareix a la Bíblia», comentà.Tot seguit, afegí: «I nosaltres som David, amb la qual cosa el camí ha de ser el de la convicció i el de la cooperació (amb l'Estat), per convenciment», ja que en la confrontació perdem.Imaz subratllà que, encara que veu aquests dos camins (el de la cooperació i el de la confrontació), no tot és blanc o negre, ja que en la cooperació hi pot haver «dosis de tensió» i la confrontació «no té per què eliminar models de cooperació».

En aquesta línia, defensà cooperar «amb els sectors aperturistes i democràtics de la societat espanyola, amb els quals miren la realitat sense prejudicis». Així mateix digué que aquesta mateixa línia fou la que va inspirar l'anomenada declaració de Barcelona.En suport de les seves tesis, també comentà que la forma que té l'Estat espanyol per tenir màxima «estabilitat» passa per reconèixer la pluralitat de l'Estat.