Imaz cedeix davant el sector dur del PNB i anuncia que abandona la política

Renuncia a ser reelegit president del partit per evitar la divisió i «la pluralitat de discursos»

L'encara president del PNB, Josu Jon Imaz, en una imatge d'arxiu.

TW
0

L'encara president del PNB, Josu Jon Imaz, ha tirat la tovallola i ha decidit retirar-se de la política activa, fastiguejat per les divisions i les lluites internes en el seu partit. Finalment, ha cedit davant les pressions internes del sector sobiranista del partit, el front encapçalat pel president de l'executiva guipuscoana, Joseba Egibar, i el lehendakari, Juan José Ibarretxe. Així, ha decidit no presentar-se a la reelecció. En la carta en la qual feia ahir pública la seva decisió, Imaz afirmava que amb la seva renúncia tracta d'evitar la divisió i la «pluralitat de discursos» que pot debilitar el PNB.Poques hores després que es donàs a conèixer la ponència política, que aprovà la direcció del PNB, que rescatava el «Pla Ibarretxe» com a «actiu polític», Imaz anuncià en una carta dirigida als mitjans la seva renúncia a la reelecció i retirada de la política activa per acabar amb la divisió al si del PNB.

«La pluralitat de discursos, la divisió i la tensió que en alguns moments ha traslladat el PNB a la ciutadania, contribueixen a debilitar el nostre projecte, a confondre la societat basca i a perjudicar la capacitat d'aquest partit», afirma Imaz, que confia que la seva retirada i tornada a l'activitat professional «faciliti un procés intern que cohesioni i uneixi» l'opció política del partit jeltzale.

En la carta, titulada «Apostar pel futur», Imaz assenyala que, havent-ho meditat molt, pren aquesta complexa decisió després de «tretze anys de compromís intens» a les files del PNB. «Sempre he defensat la política com un camí d'entrada i de sortida. Finalitzat aquest servei, allò normal és que sortim sense perpetuar-nos en l'activitat política», assenyala la missiva.

L'encara líder jeltzale manifesta el seu «orgull» per haver treballat «per un Euskadi en pau, en el qual la violència, l'amenaça i l'extorsió siguin per sempre desterrades des del ferm compromís amb els valors de la persona».

També hi mostra el seu orgull d'haver pogut treballar en un partit «cisellat amb la vàlua humana i política de persones com José Antonio Agirre, Manuel de Irujo, Juan Ajuriaguerra, Javier Landaburu o tants d'altres». «De persones que, amb la seva trajectòria, construïren un patrimoni anomenat PNB, amb un actiu que ha servit perquè centenars de milers de bascs ens donin la seva confiança i hàgim contribuït a l'autogovern, a la convivència, al benestar i l'estabilitat d'Euskadi», proclama Imaz.

«Ara i perquè en la vida no s'ha d'esperar el que facin els altres», sinó que «un mateix ha de fer les passes que considera necessàries», decideix apartar-se per intentar eliminar «el risc de divisió en el Partit Nacionalista Basc» que, avisa, «afegiria una dosi d'inestabilitat i radicalitat a la política basca».

Imaz no deixà passar l'ocasió de destacar que «el món està canviant acceleradament» i que, en consonància, cal fer un esforç «per modernitzar i actualitzar el nostre projecte» i alerta, en el que sembla un clar missatge per al sector encapçalat per Egibar, que «conceptes com estat nació, sobirania o independència adquireixen avui tons necessàriament diferents dels que en el passat representaven».

«Les fronteres es debiliten i, fins i tot, desapareixen en el nostre entorn», alerta Imaz, que assenyala que «un partit no pot portar endavant una modernització necessària en un context de competició pel discurs». En tot cas, i després d'aquest missatge, Imaz assegura que té «plena confiança» en les persones que componen el PNB i confia en la seva «capacitat per avançar amb èxit a través de les gestes presents i futures».