El suïcidi de l'exsenador Xirinacs commociona el món polític català

El seu cadàver fou trobat dissabte amb una nota d'acomiadament

TW
0

Diferents figures del món polític de Catalunya mostraren ahir la seva sorpresa pel suïcidi de l'exsenador Lluís María Xirinacs, de 75 anys d'edat, el cos del qual fou trobat en un bosc del Ripollès (Girona) dissabte a vespre, amb una carta devora en la qual afirmava que havia viscut com un «esclau» en una nació «ocupada» i amb dirigents «covards».

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, assegurà que estava molt afectat per la mort de l'exsenador i sacerdot, que comparà amb un profeta bíblic. Pujol assegurà que Xirinacs era com un profeta, que és aquella persona que adverteix dels perills, els errors, els pecats i les debilitats, i un home que estimava el seu poble.

Per la seva banda, el president d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, assegurà que havia patit «una commoció enorme» en assabentar-se de la mort. El president d'ERC afirmà que havia sofrit un «impacte personal», ja que ambdós patiren junts la detenció dels 113 membres de l'Assemblea de Catalunya, juntament amb Jordi Carbonell, llavors president d'ERC.

També lamentà la mort el portaveu de CiU eal Parlament, Felip Puig, i assegurà que els catalans perden el «precursor de la lluita pels drets civils, polítics i nacionals de Catalunya». Assegurà que Xirinacs era un «símbol» del darrer quart de segle, un referent de la «lluita pacífica d'abans de la democràcia» que representà als Països Catalans amb la seva manera «singular» de comprometre's.

Segons Puig, Xirinacs fou el «símbol del clamor» que existia a Catalunya en els anys 70 a favor de la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia, una «proclama de llibertat i esperança».

Per la seva banda, Ernest Benach, president del Parlament, destacà el seu «compromís ferm en la lluita pacifista durant el franquisme per la recuperació de les llibertats democràtiques al nostre país».

El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, expressà en nom del Govern català el seu pesar i elogià la seva trajectòria com a «lluitador antifranquista» i recordà que Xirinacs era una persona crítica «amb la seva pròpia condició de sacerdot, amb el funcionament del país i fins i tot amb la manera de vida», la qual cosa ha marcat la seva personalitat i la seva existència.