Mor a 75 anys Lluís Maria Xirinacs, històric polític independentista

Lluís Maria Xirinacs va néixer a Barcelona el 1932 i s'ordenà sacerdot a 22 anys. Als 34, començà la seva trajectòria reivindicativa i combaté la vinculació entre l'Església i l'Estat amb una llarga vaga de fam que va tenir un notable impacte públic. El també escriptor protagonitzà a la dècada dels 60 cinc vagues de fam, fou un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i fou empresonat en dues ocasions pel règim franquista, el 1972 i entre 1974 i 1975.

A partir de 1977 Xirinacs fou senador per Barcelona, durant el període de Transició espanyola, i en el seu moment va ser el més votat d'Espanya amb més de mig milió de vots. També fou candidat al premi Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977. Destacà la seva trajectòria política en defensa de la independència dels Països Catalans.

Va tenir molta repercussió quan va estar dret dotze hores al dia davant la presó Model de Barcelona durant un any i nou mesos fins que s'aprovà la Llei d'Amnistia dels presos catalans. El 2000 realitzà una vaga de fam a la plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar la independència dels Països Catalans.

El 1980 abandonà la política activa i començà a treballar a les seves tesis polítiques des del Centre d'Estudis Joan Bardina. No abandonà, però, la lluita, però sí el sacerdoci, l'any 1990.

L'any 2004 fou condemnat per l'Audiència Nacional a dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per un discurs pronunciat la diada de l'Onze de Setembre de 2002 en el Fossar de els Moreres de Barcelona en el qual es declarà amic d'ETA i de Batasuna i enemic de l'Estat espanyol. Fou detingut l'any 2005 i posat en llibertat a causa del seu delicat estat de salut. La Universitat Catalana d'Estiu l'homenatjà el 2004 en un acte en què participaren centenars de persones i en el qual l'incansable lluitador fou guardonat amb el premi Canigó. Fins a dia d'avui, Xirinacs treballava en la Fundació Randa, sorgida de la fusió entre la Fundació Tercera Via, impulsada per ell mateix, i l'Escola d'Estudis Polítics Randa. Així mateix va estar darrere d'iniciatives com l'Arbre d'Assemblees del Poble.

Manuscrit
Xirinacs deixà una nota manuscrita a la Fundació Randa, titulat «Acte de Sobirania». Hi deia que «he viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una nació esclava, com un individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l'univers». «Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar la vida en la seva llibertat i defensa. Amics, acceptau-me aquest final victoriós de la meva contesa, per contraposar la covardia dels nostres líders».