Llamazares, disposat a encapçalar les llistes d'IU en les generals

La seva candidatura comptarà amb la dura oposició del PCE

TW
0

El coordinador general d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, anuncià la seva «disposició» a encapçalar les llistes de la formació d'esquerres en les pròximes eleccions generals, amb l'objectiu que IU continuï sent una força política «exigent i influent» en la vida política espanyola.

En roda de premsa en el Congrés, Llamazares confessà que després d'haver reflexionat un temps sobre la possibilitat de tornar a ser el número 1 d'IU en els comicis de l'any que ve, ha decidit tornar a oferir-se per encapçalar el cartell electoral d'IU el 2008.

La candidatura de Llamazares s'enfronta a la dura oposició de la direcció del PCE, el principal partit integrat a IU. De fet, el líder de PCE, Francisco Frutos, deixà clar en diferents ocasions que Gaspar Llamazares «no hauria de ser candidat a res», ni en les eleccions ni per dirigir la federació.

Durant la seva intervenció davant del Consell Polític d'IU el passat 1 de juliol, Frutos considerà que Llamazares «hauria de tenir un gest generós» i «deixar pas a la creació d'un altre equip, a altres persones». Així mateix hauria de reconèixer que encara no ha fet tot el possible, perquè «no ha estat possible canviar les coses».

A banda d'això, el PCE proposà una «refundació» d'Esquerra Unida que permeti iniciar un procés de «rellançament» de la coalició mitjançant un «fort impuls republicà» que aposti de manera «imprescindible i urgent» per «tornar la paraula als militants».

Les candidatures d'IU s'aprovaran en una convenció politicoelectoral que es durà a terme previsiblement el mes de desembre.
De manera paral·lela, IU ha decidit ajornar fins després de les eleccions generals la convocatòria de l'assemblea ordinària de la formació per evitar que el debat intern interfereixi en els objectius polítics amb vista als comicis.

D'altra banda, Llamazares també respongué en roda de premsa a les declaracions d'Otegi publicades ahir, afirmant que qui ha demostrat la seva «immaduresa» per abandonar la violència i desmarcar-se del terrorisme han estat ETA i Batasuna, «els únics culpables» de la ruptura del procés de pau.