Mor Gabriel Cisneros, un dels pares de la Constitució espanyola de 1978

La mort es produí la passada nit a Múrcia, on Cisneros passava l'última etapa de la seva malaltia en companyia de la seva filla, segons explicaren les fonts. Cisneros, que patia una greu malaltia, acudí per darrera vegada a una sessió plenària de la Cambra Baixa el 3 de juliol, quan seguí des de la taula de la Presidència part del debat de política general.

Un mes abans, el 14 de juny, i amb motiu del solemne acte que presidiren els reis per commemorar el XXX aniversari de les primeres eleccions generals de 1977, Cisneros va rebre l'homenatge que el Congrés i el Senat reteren aquell dia als set pares de la Constitució. Els reis Joan Carles i Sofia, a més del príncep d'Astúries, oferiren una salutació especialment afectuosa a Gabriel Cisneros, que acudí a l'acte en cadira de rodes a causa de la seva malaltia. Cisneros va néixer a Tarazona (Saragossa) el 14 d'agost de 1940 i era llicenciat en Dret. Elegit diputat per la Unió de Centre Democràtic en les primeres eleccions generals de la democràcia del 15 de juny de 1977, mantingué l'escó en totes les legislatures, excepte en la tercera.

La vocació política de Gabriel Cisneros es revelava en la seva passió pel Parlament, i per això el primer dels set «pares» de la Constitució estigué gairebé fins al darrer dia de la seva vida pendent de tot el que ocorria en el Congrés, que era alguna cosa més que la seva segona casa. Tots els que el van conèixer parlen de la seva incansable capacitat de treball, de la seva vàlua intel·lectual, de la seva inclinació al diàleg i al respecte per l'adversari polític, però també del seu valor humà. «Gabi» era una persona atenta i educada que tractava tothom amb cortesia i a qui els periodistes acudien freqüentment per consultar-li dubtes, ja que era un dels qui millor coneixien el Parlament. Així mateix era molt requerit cada vegada que es commemorava algun esdeveniment relacionat amb la Transició, especialment la Constitució de 1978, de la qual fou ponent.