Alonso atribueix l'atemptat al Líban a una cèl·lula de terrorisme jihadista

Alonso comparegué davant de la Comissió de Defensa del Congrés, a petició seva, en sessió extraordinària i amb caràcter urgent, per detallar les circumstàncies de l'atac ocorregut el 24 de juny, que acabà amb la vida de sis soldats del contingent espanyol, tres espanyols i tres colombians.

Indicà que un cotxe bomba, amb una càrrega superior a 50 quilos d'explosiu, fou accionat per sistema de radiofreqüència, amb comandament a distància, al pas del vehicle blindat BMR.

Sobre la polèmica entorn dels inhibidors de freqüència, Alonso afirmà que l'Exèrcit de Terra ha actuat amb diligència i que fins a gener no rebé una partida d'un milió d'euros, per part d'Hisenda, per procedir a la seva contractació per part d'una empresa homologada i «classificada».

Tanmateix, el ministre afirmà que els inhibidors de freqüència «poden ser mecanismes molt útils en casos d'activació per radiofreqüència. Però no serveixen de res en casos de cotxes bomba activats per cable, mina o suïcides, ni en d'altres diversos supòsits».

Pel que fa als riscs, el ministre digué que segons els serveis d'intel·ligència militars era «no significatiu» i «baix» segons el Comandament d'Operacions.

«Ningú no ha ocultat el risc» i «s'han posat tots els mitjans per a la seguretat dels militars», assegurà Alonso, qui subratllà que compten amb uns sistemes de protecció per sobre dels nivells previstos, amb mitjans d'acord amb el que han establert els serveis d'intel·ligència i disposen del material adequat.

Fins avui s'han gastat en seguretat 108 milions d'euros i assegurà que Espanya ha de continuar treballant després d'aquest «atemptat, que ens recorda que l'ONU no resulta indiferent als assassins».