El Govern oferí el març a ETA la legalització de l'esquerra
abertzale i reactivà la recerca de l'acord polític a canvi que
l'organització terrorista emetés un nou comunicat, tres mesos
després de l'explosió a la T-4 de Madrid-Barajas que acabà amb la
vida de dues persones, en el qual garantís que no hi hauria més
atemptats, segons informa Gara en la seva edició d'ahir.
El president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, es
nega a realitzar cap comentari sobre la «propaganda» d'ETA. Així
definí les informacions d'ETA publicades pel diari, i la banda
terrorista «va replicar reivindicant els compromisos acordats ja
per ambdós el 2005».
En aquest encontre, el Govern també oferí la possibilitat
d'«obrir negociacions als dos carrils», és a dir, «el polític i el
militar», a canvi que «l'esquerra abertzale» corregís «els estatuts
del nou partit inscrit (Abertzale Sozialisten Batasuna, ASB) per
adequar-los més a la Llei de partits» i que ETA «garantís a més a
més que no hi haurà atemptats».
Les reunions de març entre el Govern i ETA suposaren el primer
«contacte directe» entre ambdues parts després de l'atemptat de la
T-4 i fou el preludi de les trobades de maig.
D'aquesta manera, mentre el Govern reclamava un nou comunicat de
la banda amb «un compromís ferm i clar de renúncia als atemptats»,
l'organització terrorista reivindicava el compliment dels acords
subscrits el 2005 i, especialment, l'«acord polític pendent»,
segons el mateix diari.
El Govern justificà la seva reclamació pel fet que l'atemptat
del 30 de desembre havia retallat «el marge d'acció de la Moncloa,
a més de qüestionar la credibilitat d'ETA». En aquest comunicat, el
Govern no «demana un desarmament, però sí continuar sense
atemptats», d'acord sempre amb les dades publicades pel diari
basc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.