El PP guanya les eleccions en nombre de vots però perd poder absolut

Una altra novetat és que el PSOE millora sensiblement els seus resultats a Canàries, on l'exministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, ha arrabassat l'hegemonia a Coalició Canària, encara que necessitarà pactes per governar. A la resta, PP i PSOE conservaran els seus principals feus. Els populars conserven sense problemes La Rioja, Castella-Lleó, Múrcia, País Valencià, Madrid i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. El partit de Rajoy guanyaria també a Cantàbria, però no aconseguirà governar si es reedita el pacte entre socialistes i regionalistes. El PSOE revalida la seva majoria absoluta a Castella-la Manxa i Extremadura i la seva majoria relativa, i previsiblement el Govern amb el suport d'altres forces d'esquerres a Astúries i Aragó.

Les dades tancades de les eleccions municipals mostren que les principals ciutats no canviaran de mans. El PSOE podrà governar a Sevilla (encara que en nombre de vots ha guanyat el PP), Saragossa i Barcelona amb el suport d'altres forces d'esquerra mentre que el PP ha arrasat a Madrid, València i Màlaga tal com vaticinaven els sondeigs. El PP pot perdre en canvi diverses capitals de província com Jaén, Toledo, Sòria, Lleó, Tarragona, Vigo, Ourense i Logronyo, on pactes amb IU o amb forces els regionalistes donarien la batlia als socialistes.

Las Palmas es podria convertir en la ciutat més gran que canvia de mans: amb l'escrutini molt avançat, el PSOE dóna un tomb als resultats de 2003 i hi aconsegueix la majoria absoluta. El PSOE perdria en canvi les batlies de Conca i Guadalajara. Al País Basc el PNB tornaria a ser la força més votada a Bilbao i el PSE a Sant Sebastià. A Vitòria, i aquí hi ha la novetat, els socialistes serien també els més votats, empatats a nou escons amb el PP. A Navarra l'espectacular augment dels nacionalistes de Nafarroa Bai (NB) a Navarra ha impedit que UPN, marca local del PP a la comunitat foral, hi renovi la seva majoria al capdavant de l'Ajuntament de Pamplona. L'UPN obté 13 regidors dels 27 del consistori pamplonès. Encara que Barcina manté el mateix nombre de regidors que el 2003, la pèrdua dels dos regidors de CDN deixa en suspens que Barcina continuï al capdavant del consistori. La candidatura de Nafarroa-Bai, que encapçala Uxue Barkos, i que aglutina Aralar, EA, PNB i Batzarre aconsegueix 8 regidors.

El PSOE, la llista del qual encapçala Javier Torrens, obté 4 regidors, un menys que els obtinguts en les eleccions municipals de 2003. La llista d'EAE-ANB a l'Ajuntament de Pamplona, amb Mariné Pueyo al capdavant, aconsegueix dues actes municipals. Quant al nombre total de vots, el PP ha guanyat per la mínima els comicis en el conjunt d'Espanya gràcies a l'aclaparadora victòria a Madrid (250.000 vots d'avantatge), fet que ha permès als líders populars presentar les eleccions com un triomf del partit, malgrat els retrocessos en algunes places. Amb el 96% escrutat el PP obté el 35,37% dels sufragis, davant el 35,32% dels socialistes, uns 123.000 vots de diferència. El partit de Zapatero va guanyar en vots els comicis del 2003, amb a penes 123.000 sufragis més que el de Rajoy. Amb prou feines sis dècimes van separar llavors PSOE (34,83%) i PP (34,29%).

Els socialistes obtingueren, per primera vegada, major nombre de regidors a tot Espanya, un total de 24.020, davant els 23.348 dels populars. Amb tot, les dades apunten que els despatxos dels polítics seran el tauler clau durant els propers dies i on el PP pot perdre les batlies de fins una quinzena de capitals. Ahir s'elegiren 65.347 regidors, 8.111 batles, 3.023 batles pedanis, 1.036 diputats provincials, 153 consellers d'ajuntaments insulars, 153 apoderats i junters als territoris històrics del País Basc, 1.089 membres dels consells de Navarra, 13 consellers del Consell general d'Aran-Lleida i 59 consellers insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa.