El fiscal rebutja que es processin els militars d'EUA per la mort de Couso

Demana que s'anul·lin les ordres de crida i cerca dictades pel jutge Pedraz

TW
0

La Fiscalia de l'Audiència Nacional sol·licità ahir l'arxivament de la causa oberta contra tres militars dels Estats Units implicats en la mort del càmera de Telecinco José Couso a Bagdad el 8 d'abril de 2003, als qui el magistrat Santiago Pedraz acordà processar el 27 d'abril.

El fiscal Jesús Alonso va recórrer ahir la decisió del jutge, que processà els tres militars per la seva participació en l'atac d'un carro blindat de l'Exèrcit dels EUA contra l'hotel Palestina de Bagdad, en el qual es trobava Couso, en estimar que aquests fets no constitueixen un delicte d'assassinat amb traïdoria i un altre contra la comunitat internacional.

A més, la Fiscalia sol·licita que es deixi sense efecte les ordres de crida i cerca i detenció internacional que el jutge dictà contra ells, com també la fiança d'un milió d'euros que fixà a l'acte de processament per quan els tres militars passassin a disposició d'aquesta causa.

En el recurs, el fiscal entén que l'actitud del sergent Thomas Gibson i dels seus superiors, el tinent coronel Philip de Camp i el capità Philip Wolford, «ni és indiscriminada ni excessiva, encara que pugui tenir rellevància penal i ser mereixedora d'algun retret punitiu», i apunta a la «mala fortuna i la fatalitat».

Alonso explica que l'acció duta a terme «discrimina i selecciona» un objectiu i tampoc no és excessiva, perquè el tret es dirigeix només al lloc on es creu que hi ha la persona que pot actuar contra ells.

«No es tracta d'un acte intencional dolós dirigit a causar la mort de persones civils protegides, sinó d'un acte de guerra realitzat contra un enemic aparent, erròniament identificat», afegeix.

El fiscal subratlla que no es pot oblidar la dada que la situació es produeix durant una guerra oberta, però destaca que la jurisdicció espanyola no entra a «discernir» les facultats legals que la legislació nord-americana confereix a governants per declarar o no una guerra.

Per la Fiscalia, si la intenció dels militars era «terroritzar els periodistes» amb una «acció indiscriminada i excessiva», el foc s'hauria dirigit contra tot l'edifici i no s'hauria aturat l'acció en tenir coneixement dels fets.