E.P.Madrid18/05/07 0:00
TW
0

Segons el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, el dubte que s'obre després de la il·legalització de les llistes vinculades amb Batasuna, un procés que culminà dimecres amb la prohibició del Suprem d'inscriure ASB en el Registre de partits, és si no s'ha anat «massa lluny», ja que hi ha pobles d'Euskadi i de Navarra on no ha quedat pràcticament cap candidatura. «És possible que ens haguem passat, però s'ha concretat», afirmà Conde-Pumpido, que va voler destacar així que en tot cas els tribunals, primer el Suprem i després el Constitucional, han avalat la seva interpretació de la Llei de partits. Una norma, segons destacà, l'objectiu de la qual no és empènyer els 150.000 votants de Batasuna cap enfora, sinó cap endins, és a dir, «cap a la pau, no cap a la violència».

«La Llei de partits no diu que els votants de Batasuna no poden votar», afirmà el fiscal general de l'Estat durant la seva intervenció en els Berenars informatius d'Europa Press. Tot seguit destacà que si cada vegada que voten una llista, encara que es tracti d'un partit legalment constituït que rebutja la violència, se l'ha d'il·legalitzar, «els empenyem cap a la violència», mentre que allò que persegueix aquesta norma és integrar en el sistema democràtic fins i tot els qui en reneguen. I en aquest punt Conde-Pumpido, lluny d'entendre que haurien d'haver impugnat més candidatures -totes les d'ANB com demanava el PP-, considerà que potser s'havien excedit a l'hora d'impugnar llistes, ja que hi «ha pobles en els quals no queda gairebé cap candidatura». I és que la Llei de partits no és, en paraules del fiscal general, «un Guantánamo electoral», com alguns volen entendre-la en benefici dels seus interessos partidistes.