La Policia italiana assenyala que L'Egipci s'atribuí els atacs de l'11-M

«L'atemptat de Madrid fou un projecte meu» diu Osman El Sayed

E.P.Madrid08/05/07 0:00

El coordinador i un comissari de la unitat especial de la Policia italiana contra el terrorisme (DIGOS) a Milà reiterà ahir que l'acusat Rabei Osman El Sayed, Mohamed l'Egipci s'atribuí l'autoria dels atemptats de l'11-M en diverses converses que mantingué amb diversos amics seus. «L'atemptat de Madrid fou un projecte meu i els màrtirs que moriren a Madrid eren amics meus», confessà Osman El Sayed, segons manifestaren els agents italians en relatar una de les escoltes telefòniques que practicaren en un dels dos pisos en els quals visqué Milàn, on l'acusat fou detingut el 7 de juny de 2004. A preguntes de la defensa de L'Egipci, -condemnat el passat novembre a Milà a deu anys de presó per considerar-lo «un membre influent d'Al Qaeda» -, Endika Zulueta, el comissari explicà que l'acusat fou localitzat a finals de març de 2004 a Milàn i començà a ser vigilat fins a la seva detenció, i en aquell temps només tenen constància d'un intent de crida, que no va arribar a produir-se, el 17 d'abril amb El Morabit.

El coordinador de la DIGOS a Milà va recordar que en una altra conversa gravada a L'Egipci amb Yahia dos dies abans de detenir-lo, el 5 de juny de 2004, el processat va culpar de l'11-M l'expresident del Govern, José María Aznar, «pel suport que havia donat al president Bush», en relació amb la participació d'Espanya a la guerra d'Iraq el 2003. Abans d'escoltar la declaració d'aquests dos testimonis, la sessió havia començat amb el testimoni del pres islamista Kamal Ahbar, que declara des de divendres passat i que explicà que els autors de l'11-M planejaven més atemptats després de la matança de Madrid. No obstant això, el confident «Cartagena» els parà i «no van arribar a cometre'ls, encara que tenien 200 quilos d'explosiu». A més Ahbar, detingut en el marc de l'operació «Segell II», relatà de forma acurada i detallada que en un primer moment «pensaven atemptar contra l'acadèmia de la Guàrdia Civil a Jaén, però hi va haver un problema amb les dates» i canviaren els plans.