El Partit Comunista d'Espanya celebrà el XXX aniversari de la seva legalització com a partit polític, aquella jornada històrica coneguda com «Dissabte Sant Roig», el 9 d'abril de 1977, convençut de la «plena vigència» del seu projecte malgrat el fet que «Espanya i el món han canviat molt» des de llavors.
Tal com recorda l'actual secretari general del PCE, Francisco Frutos, la legalització del partit, aquell Dissabte Sant de 1977, amb la meitat dels espanyols de vacances o a veure processons, fou merament «formal», ja que, a la pràctica, el Partit Comunista portava treballant des de feia 40 anys. «Quan en la dictadura es parlava del PCE es parlava del 'partit' perquè no n'hi havia un altre», subratlla.
Després de la mort de Franco i tot just uns mesos abans de la legalització, el gener de 1977, els comunistes havien demostrat la seva capacitat de mobilització amb la resposta cívica a la matança dels advocats d'Atocha, perpetrada per un grup d'extrema dreta. Això no obstant, la legalització del PCE va suposar la pedra de toc d'aquella incipient democràcia liderada pel rei Joan Carles i el seu president del Govern Adolfo Suárez.
Suárez va defensar una política d'integració de totes les forces polítiques i, per a això, es va posar en contacte amb els representants de l'oposició i va apostar per la legalització del PCE de Santiago Carrillo, qui es va veure obligat a entrar clandestinament a Espanya camuflat sota la seva famosa perruca.
Carrillo, que havia estat detingut a Madrid el 22 de desembre del 76 i posat en llibertat vuit dies més tard, va oferir el seu suport a Suárez i, després de difícils negociacions, acordaren la legalització del PCE el 9 d'abril, en plena Setmana Santa, i un mes després de ser aprovada l'amnistia per als presos polítics. Malgrat tot, i de forma paradoxal, la legalització del PCE va suposar alhora el seu declivi polític i electoral després de gairebé 40 anys de militància clandestina.
La lluites entre «renovadors» i «prosoviètics» i la debacle electoral de 1982 va precipitar la caiguda de l'històric secretari general Santiago Carrillo i la integració del PCE en una nova formació, Esquerra Unida, en la qual continua, enmig de les creixents diferències internes i els constants encreuaments de retrets mutus.
Malgrat el fet que el projecte comunista es troba en bona part «diluït» en IU, el seu secretari general, Francisco Frutos, considera plenament vigent el «gruix ideològic, polític i moral» del PCE a l'hora d'afrontar problemes de tots els temps com les guerres o la pobresa al món. Amb la mirada posada en aquell 'dissabte roig', en el qual el PCE va renunciar a la reinstauració de la República en pro d'una transició pacífica, Frutos no dubta a censurar la decisió presa per Santiago Carrillo.
L'actual dirigent comunista comparteix amb Santiago Carrillo que en aquells moments el PCE havia de ser «prudent» i «no pujar-se a la muntanya», però, en la seva opinió, Carrillo va prendre una decisió personal i innecessària «amb el pretext i l'excusa que hi havia rumor de sabres i el perill d'un cop d'Estat». «Nosaltres no ens convertirem en monàrquics ni avui ni demà ni mai», advertí Frutos, qui, de tota manera, reconeix el paper jugat pel rei Joan Carles i l'expresident del Govern espanyol Adolfo Suárez.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.