Els jutges i els fiscals de l'Audiència Nacional s'enfronten pel cas Otegi

Els magistrats diuen que han absolt l'abertzale perquè així ho vol el ministeri públic

Arnaldo Otegi, causa del dur enfrontament entre jutges i fiscals.

AgènciesMadrid24/03/07 0:00

La Secció Quarta Penal de l'Audiència Nacional va absoldre ahir el dirigent de la il·legalitzada Batasuna Arnaldo Otegi del delicte d'enaltiment del terrorisme. Però la sentència especifica que els fets dels quals se l'acusava encaixen en el tipus penal perquè «la prova de càrrec existent en contra d'ell és directa, objectiva i suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència». Això no obstant, el tribunal format per Fernando Bermúdez de la Fuente, Paloma González Pastor i Juan Francisco Martel especifica que la retirada de l'acusació per part de la Fiscalia de l'Audiència li impedeix dictar una altra resolució que no sigui l'absolució. En els fets provats de la sentència, el tribunal assenyala que Otegi acudí el 30 de juliol de 2001 a l'enterrament de l'etarra Castresana al cementeri Polloe de Sant Sebastià amb «perfecte coneixement de la seva pertinença a l'organització terrorista ETA i del motiu de la seva mort», i que pronuncià un discurs davant dels assistents de lloança cap al difunt i la seva «lluita per l'autodeterminació». Tanmateix, Otegi durant la vista assegurà que «no vaig enaltir el terrorisme», sinó que «em vaig limitar a fer un discurs polític».

La Fiscalia de l'Audiència Nacional reaccionà i considerà que la sentència demostra la falta d'imparcialitat del tribunal en aquest cas, ja que en ser retirada l'acusació «no pot declarar-se l'existència» de delicte. La Fiscalia respongué mitjançant un comunicat que «els termes en els quals s'ha redactat la sentència constitueixen un fet insòlit i sense precedents en la història judicial, ja que si no existeix acusació en un procés penal no pot declarar-se l'existència de fet cap delictiu». Assegura que «la decisió de la Fiscalia respon a l'aplicació estricta dels principis de legalitat i imparcialitat en la seva actuació, sigui quin sigui el delicte i sigui quin sigui el delinqüent».

Per això, creu que «totes les crítiques que s'estan fent ho són en clau política, al marge dels criteris tecnicojurídics que han inspirat la decisió (de retirar l'acusació), una vegada practicades les proves pertinents en el judici». La Fiscalia retreu també al tribunal que no fes ús en el judici dels «mecanismes legalment prevists per mostrar la seva disconformitat amb la posició del Ministeri Fiscal en retirar l'acusació». I entén que la Secció Quarta «va desistir de les seves funcions» perquè no aplicà en aquell moment l'article 733 de la Llei d'enjudiciament criminal, que estableix que si el tribunal, davant del resultat de les proves, entén que «el fet jutjable ha estat qualificat amb manifest error», el president podrà demanar explicacions al fiscal. El Ministeri Públic estima que el que ha fet el tribunal en la seva sentència és assumir «funcions acusatòries que no li corresponen», fet que «demostra la seva evident falta d'imparcialitat per jutjar el cas», a més de tractar de «limitar l'autonomia» del fiscal «com a defensor de la legalitat en l'exercici de l'acció penal».