El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, comparegué ahir davant del Congrés per explicar la decisió del Govern de concedir presó atenuada a l'etarra Iñaki de Juana Chaos. Durant la seva intervenció, Rubalcaba féu un repàs de la política penitenciària del PP al Govern i assenyalà que 62 presos d'ETA es beneficiaren de més d'any i mig de redempcions extraordinàries i la majoria mentre complia penes per delictes de sang. En aquest punt, el titular d'Interior demanà al PP si «portaran flors a tots els llocs on cometeren els seus assassinats aquests presos excarcerats per vostès». Rubalcaba, en una extensa compareixença davant de la Comissió d'Interior de la Cambra Baixa, afirmà que durant els anys de govern del PP es van produir un total de 195 acostaments de presos d'ETA, es van concedir un total de 85 progressions al tercer grau, 25 per decisió administrativa 60 per acord judicial i es van produir 292 excarceracions i 21 llibertats condicionals per raons de malaltia. Una política penitenciària que resumí com un «caos consentit» per l'Executiu popular des que ETA canvià les seves directrius per als presos i decidí, mitjançant «una estratègia dissenyada i coneguda per l'Administració», que aquests começassin a redimir condemnes i sortir així abans de presó.
Apuntà que «62 presos d'ETA, avui excarcerats», es beneficiaren de més d'any i mig de redempcions extraordinàries, «que és el que li queda per complir a de Juana». Però «amb una diferència», que la majoria d'aquests presos d'ETA les obtingueren mentre complien penes per delictes de sang. A més va assegurar que «moltes» d'aquestes redempcions es podien haver denegat i «no es va fer perquè no es va voler». En aquest punt, Rubalcaba va realitzar diverses preguntes: «Portaran, senyors del Partit Popular, flors a tots els llocs on van cometre els seus assassinats aquests presos excarcerats per vostès? S'entrevistaran amb les famílies, les viudes i els fills de les víctimes? Les portaran a les televisions i es manifestaran amb elles? Recorreran amb autobús els carrers i les places on els seus familiars van ser vilment assassinats?». «Senyors del PP no s'avergonyin, no del que van fer sinó del que estan fent, després del que van fer?», sentencià.
En aquest sentit, va assenyalar que el Govern del PP «féu el que devia quan acostà presos al País Basc» i «no va cedir al xantatge». «Nosaltres tampoc ho hem fet», afirmà en relació amb De Juana. El ministre Rubalcaba es referí expressament, entre altres, al cas d'Ignacio Bilbao, que dos anys després de ser alliberat assassinà el regidor del PSOE Juan Priede o del terrorista José Ramón Artola, condemnat a 327 anys per haver mort un policia, un militar i un nin, dels quals en va complir 15. Sobre el cas De Juana, Rubalcaba assegurà que la decisió del Govern socialista sobre l'etarra, que va plantejar el desafiament a l'Estat d'«o lliure o mort», respon a tres exigències fonamentals: «complir la llei i mantenir l'autoritat de l'Estat de Dret, complir amb l'obligació de salvar vides i trobar una solució que eviti mals majors» per no «fabricar màrtirs i icones». «Davant d'un problema difícil, hem pres per tant, la decisió que més s'ajustava a la legalitat i a la defensa de l'autoritat de l'Estat», proclamà.
Però les justificacions de Rubalcaba no van convèncer per a res Zaplana, que no va dubtar a qualificar la decisió sobre De Juana de «frau de llei» que concedeix a l'etarra un «tercer grau encobert» ja que no compleix els requisits que la llei exigeix: «El previ penediment i signes inequívocs d'abandonament de l'activitat terrorista». A més va exigir a Rubalcaba que tingui l'«honradesa política de retre comptes» sobre la decisió «més indigna que ha pres un govern, en lloc de demanar comptes als executius anteriors». Així, Zaplana assegurà que el PP està «tranquil i orgullós» amb la política antiterrorista duita a terme durant els seus governs, dels quals, va subratllar, «no ens avergonyim en cap concepte». I en la seva argumentació el portaveu del PP no tardà a retreure els GAL. «Vostès són els únics que no poden sentir-se orgullosos amb casos com el de Lasa i Zabala o com el de Segundo Marey», apuntà Zaplana, que assegurà que el problema dels socialistes és que «no creuen ni en la Llei ni en l'Estat de Dret» i per aquesta raó «munten el GAL o es posen a negociar amb terroristes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.